“Per amor de Sió no vull callar”. Ho declarava el profeta Isaïes, afegint: “no vull reposar per Jerusalem”. La raó de la seva insistència era contemplar la salvació divina en la seva estimada ciutat de Jerusalem, destruïda pels babilonis i deixada de la mà de Déu. El profeta anunciava que la ciutat abandonada i desolada serà reedificada esplèndidament, com a signe del favor diví vers la ciutat i el poble d’Israel. La insistència d’Isaïes i els seus anuncis de restauració ens remeten a les veus que proclamaven el que avui s’acaba d’aconseguir entre Israel i Gaza: aturar les hostilitats i retornar els hostatges, cercar camins de diàleg i de restauració material i moral.
Sant Pau escrivia als cristians de Corint que, gràcies a l’Esperit Sant que habita en cadascun dels membres de la comunitat, tot suma: “Les manifestacions de l'Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots”. És a dir, cadascú és capaç d’aportar quelcom que els altres no poden. El repte comunitari és saber-ho desvetllar, deixant els verticalismes i els dirigismes que anul·len l’individu. La necessitat mútua és òbvia i els dons de l’Esperit estan estratègicament repartits per fomentar la mútua dependència. Així ho declarava l’apòstol: “aquests dons són obra de l'únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé”.
L’evangeli de sant Joan explicava l’episodi de les noces de Canà, on Maria esdevé coprotagonista de l’episodi amb Jesús, suscitant la manifestació de la seva glòria. Ho puntualitzava el final del relat: “Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell”. De fet, es tracta del primer prodigi públic realitzat per Jesús, l’inici del seu anunci del Regne de Déu amb paraules i obres: tot plegat perquè creguem en ell com l’enviat diví a ordenar el que està desordenat, tant per dins com per fora, de les persones, les famílies, els grups i les societats. Tots estem cridats, per la fe en Jesús, a posar en funcionament els nostres dons ‒com diria sant Pau‒, a no callar i a no reposar ‒com diria Isaïes‒, fins que el Regne de Déu es faci visible i tangible enmig dels humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada