“Tot el poble escoltava atentament” explicava el llibre de Nehemies, respecte la proclamació de la Torà per celebrar la reedificació del Temple de Jerusalem i el restabliment del seu culte. El relat contenia nombrosos detalls litúrgics: una tarima de fusta on proclamar la lectura, obrir el rotlle davant l’assemblea que es posa dempeus i respon “Amén”, beneir Déu i el poble, explicar la lectura perquè fos entenedora. Tot plegat culmina amb l’exhortació a no entristir-se perquè es tracta d’una diada santa que celebra la presència del Senyor enmig del poble, que celebra la seva fe de manera comunitària: “No us entristiu, que el goig del Senyor serà la vostra força”.
Sant Pau escrivia als cristians de Corint per subratllar també la importància de la dimensió comunitària de la fe, per plural que sigui la comunitat: “Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit”. L’apòstol expressa que tots formem part del mateix cos de l’Església i que tots tenim la nostra funció segons els dons de l’Esperit adquirits, bo i aclarint que no tothom ha de fer de tot dins l’Església: cadascú al seu lloc, fent el seu paper, respectant i valorant la tasca dels altres. També establint unes mínimes jerarquies: “Déu ha posat en primer lloc apòstols”.
L’evangeli de sant Lluc presentava els seus primers versets: una introducció de l’evangelista adreçada als destinataris originals de l’escrit liderats per un tal Teòfil. L’evangelista explica que l’evangeli recull el testimoniatge dels qui van acompanyar Jesús durant la seva vida pública i després ho van anunciar. Tot plegat, per mostrar la solidesa de l’ensenyament que s’ha rebut. Tants segles després, continua essent important de repetir que l’ensenyament que hem rebut els creients no és cap pensament de moda, ni tampoc cap doctrina caducada o irrellevant. És quelcom sòlid com el seu protagonista: Jesús, que l’evangeli situava a Nazaret llegint el rotlle del profeta Isaïes i comentant-lo. La resposta que dona al fragment messiànic que havia llegit és que en ell s’acompleix aquesta lectura: “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m'ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor”. Ens cal quelcom més sòlid per a creure en ell?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada