EL CALLISTA

Fa uns anys que vaig anar a una callista perquè tenia unes durícies a la part dreta del peu i em costava caminar,  m’havia sortit fins i tot un ull de poll. La callista me’l va treure i vaig poder tornar a caminar bé. Però al cap de poc, tornem-hi. I al cap de poc, una altra vegada. Al final li vaig preguntar a la callista el perquè em sortien aquestes durícies i els ulls de poll i em va dir que amb l’edat passava. És l’edat. Paciència. Resignació. No s'hi pot fer res.

Al cap d’una temporada vaig tornar a tenir-ho, i la callista estava de baixa i no em va poder atendre, i vaig anar a un altre que amb prou feines deia bon dia. I al final també em vaig atrevir a fer-li la pregunta del perquè em sortien les durícies i els ulls de poll i em va respondre que això era postural. No em vaig atrevir a preguntar-li què volia dir. Però ell mateix em digué que això era de la postura en la qual posava el peu. I vaig començar a mirar com posaven   els peus els altres, i sí, i veia que tots els peus estaven posats a terra bé i jo no els posava així sinó que els posava de cantó. Era això la causa. Des que vaig anar aquella vegada, posava els peus a terra plans els dos, i han passat anys i ja no hi he tornat per aquesta raó al callista.

 El primer problema és diagnosticar bé. Però no n’hi ha prou amb això. Si aquell senyor m’hagués dit que el problema era postural i jo no hagués fet res, ara tindria les durícies igual que abans, exactament igual. No n’hi ha prou amb saber, cal fer. Però és important saber per poder fer el que és correcte de fer.

El Papa, sovint, ha fet també el seu diagnòstic del món actual. Un diagnòstic una mica dur.  estem en un moment de grans convulsions, en el que gairebé hi ha una tercera guerra mundial, a trossets. Però, diu ell, el diagnòstic no és el d'una agonia que acabarà en mort, sinó que són els dolors d’un part que acabarà en un naixement, en un món nou. Els sintomes són semblants però el diagnòstic és diferent. Oposat. Igual que la primera callista em va dir que era a causa de l’edat i no hi podia fer res, i el segon em va dir que era postural i hi podia fer alguna cosa. Si és una agonia el que vivim, no podem fer res. Si en canvi és un part hi podem col·laborar. Hem de preparar un món nou. I crec que malgrat tots els dolors i les dificultats es tracta del món i es tracta de nosaltres també, del nostre petit món, de la nostra vida. O podem veure les nostres dificultats i dolors, les nostres durícies i ulls de poll que ens surten a la vida com una agonia constant que només porta dolor i mort, o ho podem veure com dolors necessaris per a un part, per a una vida nova, per a una transfiguració.

És la visió que Jesús ens demana de tenir. Jesús ens demana veure el món, la meva vida, la meva situació, com un camí que puja la muntanya alta no per cansar-se, no per morir-se a dalt de la muntanya, sinó per transfigurar-se. I això només ho farem d’una manera, la que diu el Pare, enmig del núvol: “escolteu-lo”. Els creients hem de saber escoltar el Senyor, escoltar-lo seriosament fins arribar a obeir-lo, fins arribar a seguir-lo. La Segona Carta de Sant Pere ens diu: “fareu bé d’escoltar els profetes, que són una llum en un lloc fosc, fins que no aparegui l’estrella del matí en l’horitzó dels vostres cors”. Els profetes són una llum en un lloc fosc, però el Crist, l’estrella del matí que anuncia un dia nou, que anuncia una vida nova, que anuncia la transfiguració de les nostres vides.

I per això hem de saber, nosaltres cristians, pujar a la muntanya alta, no quedar-nos arran de terra amb quatre raons superficials que tothom repeteix. Pujar, anar amunt. I allí estar amb el Senyor. No estar sol, sinó estar amb el Senyor. I dir com Pere: “què n’estem de bé aquí”. I quan un està bé amb el Senyor, de cop i volta es veu rodejat d’un núvol lluminós que el terroritza, perquè el fa passar de mort a vida, el fa passar d’una vida a una altra, el transfigura, per quedar-se amb Jesús tot sol, amb Jesús que s’acosta a nosaltres, ens toca i ens diu: " no tinguis por".

Gregori de Nissa, un pare de l’Església del segle IV, diu que no és tan important saber què és la salut, el que és important és estar sa, i això és el que ens mostra l'Escriptura, no parlar simplement, sinó seguir, escoltar el Senyor, obeir-lo, seguir-lo, transformant-nos en aquest seguiment. Si no ens transfigurem és que no l’hem escoltat. Si el nostre cor continua en les mateixes coses és que no l’hem escoltat. Perquè Ell el que vol és fer davallar sobre nosaltres com aquest núvol lluminós per transfigurar-nos, per canviar-nos, per fer de la nostra vida un part d’una nova vida, d’una nova llum, d’una nova existència. La seva.

 Homilia Festa de la Transfiguració
Fra Jacint Duran
6 d’agost de 2023