“Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs”. Magnífica la sentència que el profeta Ezequiel posava en boca de Iahvè en la primera lectura, per expressar el seu poder incomparable. A Catalunya hem viscut una sequera que ha malmès arbres alts i ha assecat arbres verds, però les darreres setmanes hem vist com la pluja ha fet créixer arbres menuts i ha reverdit els secs. Però Iahvè és molt més que la sequera i la pluja juntes, perquè ell és l’autor de tot plegat i la nostra reacció no pot ser més que d’admiració i confiança, com proclamava el salm responsorial: “És bo de lloar l'Altíssim, de cantar al vostre nom, Senyor, de proclamar al matí el vostre amor, i de nit la vostra fidelitat”.
L’evangeli de sant Marc ens explicava dues paràboles de Jesús, que es serveix d’exemples camperols per explicar el Regne de Déu als seus oients: “Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles, perquè la gent l'entengués segons les seves disposicions”. Compara el Regne de Déu amb la llavor sembrada a terra, que germina i creix silenciosament fins a convertir-se en gra. També compara el Regne de Déu amb un minúscul gra de mostassa que es converteix silenciosament en un gran arbust. El silenci amagat és el gran recurs diví per fer créixer els seus designis, dels quals, si volem participar-hi, hem de partir de la nostra insignificança, deixant pacientment que ell actuï en nosaltres, fent-nos créixer segons el seu voler per esdevenir el que ell vulgui, no el que nosaltres volem.
Sant Pau ho expressava molt bé en la segona carta als corintis quan els escrivia: “No ambicionem res més que ser-li plaents”. Seguint el que explicava sant Pau, un creient ha de viure el seu més ençà no com una estada única, sinó com el pas a l’estada millor del més enllà. Per això també deia: “Ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor”. De fet, el Regne de Déu que Jesús anunciava amb paràboles, significa fer-lo créixer pacientment i silenciosament fins que arribi a la seva plenitud, fins que ens toqui, com deia també sant Pau: “Comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada