“Parleu que el vostre servent uns escolta”. Aquesta era la tercera resposta de Samuel, l’adolescent fill d’Anna, que vivia al temple consagrat al servei del sacerdot Eli. L’entorn religiós que vivia Samuel el feia sensible a la veu divina, la qual no sap reconèixer en un primer moment i que confon amb una crida material del sacerdot Eli. La narració ho argumentava amb claredat: “Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat”. És amb l’ajut d’Eli, i seguint les seves instruccions, que s’acompleix la dita que a la tercera va la vençuda. A una nova crida de “Samuel, Samuel”, el noi acaba responent: “Parleu que el vostre servent uns escolta”. I Déu n’hi do que va escoltar i complir els designis divins, convertint-se en el primer gran profeta d’Israel.
La resposta que hem compartit en el salm responsorial “Aquí em teniu: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat»” era una versió semblant a la resposta de Samuel, que també reflectia la nostra bona intenció de seguir els designis divins, malgrat que sovint no ho posem en pràctica per pecats personals i del nostre entorn. El salm, després d’aquesta proclamació també ens aportava la fórmula per posar-nos en la bona direcció per complir la voluntat divina: “Guardo la vostra llei al fons del cor”
L’evangeli de sant Joan presentava quatre personatges que guardaven la llei divina al fons del cor i que coincidien en un mateix entorn: Jesús, Joan Baptista i dos deixebles seus que, a l’escoltar la declaració del seu mestre: “Mireu l’Anyell de Déu”, segueixen Jesús amb decisió preguntant-li “Rabí, on us allotgeu?”. Ells accepten la invitació de Jesús d’acompanyar-lo i aquell moment entranyable ha quedat gravat en els evangelis: “Eren vora les quatre de la tarda”. Les repercussions d’aquella trobada excepcional són immediates: Andreu, un dels deixebles i germà de Pere, comparteix l’experiència viscuda i porta el seu germà davant Jesús. Pere queda també trasbalsat davant les paraules del Mestre: “Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra”. El desig de complir la voluntat divina és el que va moure aquells homes a seguir Jesús. El desig de complir la voluntat divina és el que impulsà Joan Baptista a assenyalar Jesús com l’Anyell de Déu. El desig de complir la voluntat divina és el que ens aplega aquí, perquè volem escoltar, creure i complir les paraules de Jesús com a paraula divina encarnada. També, com escrivia sant Pau als corintis, conscients i responsables que el nostre cos és santuari de l’Esperit Sant i mereix cuidar-lo com a tal, perquè glorifiquem Déu amb el cos i l’esperit alhora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada