dijous, 21 de maig del 2020

Absències sofertes i presències serenes (Dijous 6 Pasqua)


Escoltant el discurs de Jesús a l'evangeli sobre deixar de veure'l i tornar-lo a veure, alguns deixebles confessen sense embuts: "No sabem pas què vol dir". Nosaltres, en canvi, amb tants segles de tradició cristiana, sí que sabem què vol dir: Jesús anuncia la seva mort i resurrecció. 

Malgrat tinguem aquests coneixements, el més complex és acceptar de manera personal, comunitària i eclesial, aquesta dinàmica: experimentar la seva absència i la seva presència, plorar i alegrar-nos a causa d'ell, patir i gaudir el seu seguiment. Són dues cares inseparables de la moneda del deixeble, són dues realitats entremesclades. 

El ritme quotidià de la litúrgia ens serveix de pont entre els dos extrems. Aleshores les absències són més sofertes i les presències més serenes; els plors i patiments són més mitigats, i les alegries i gaudis esdevenen més discrets.