La sensibilitat ecològica dels
nostres temps, que uneix de manera indissoluble la condició humana amb l'entorn
planetari, no és nova. Un exemple d'aquesta sensibilitat és la mentalitat bíblica, considerada arcaica i superada per
sectors intel·lectuals laïcistes. Des del primer llibre bíblic, el Gènesi, fins
al darrer, l'Apocalipsi, apreciem els designis divins d'harmonia entre la creació
i les criatures humanes. El profeta Isaïes, en la primera lectura n'oferia un
tast. Amb el seu llenguatge d'encuny semita, descriu el desvetllament de
l'ecosistema, evoca un entorn pur sense emissions de CO2: "La terra eixuta i el desert estan de festa,
l'estepa floreix d'alegria". També explica una condició humana sense
malalties, com una super Marató com la
d'avui, però que no en caldrà cap més: "es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; el
coix saltarà com un cérvol, i la llengua del mut cridarà de goig". Aquestes
imatges tan suggerents d'Isaïes expressen uns temps futurs inaugurats per Déu
enmig de les dificultats humanes. Isaïes capta i descriu un final feliç, molt
diferent dels finals tràgics que descriuen alguns discursos ecologistes, que són catastrofistes perquè ignoren Déu. El profeta ho té clar: la darrera paraula
la dirà sempre Déu i no els humans, i serà sempre positiva.
Per això el salm responsorial
insistia que Déu és el subjecte principal d'aquesta renovació integral, on fins
i tot els presos, culpables o no, seran deslliurats. Per això són tan adients
les paraules de sant Jaume en la segona lectura: "Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor". La
vinguda definitiva de Jesucrist és associada amb la paciència d'un bon pagès,
que espera el moment oportú per fer una collita màximament productiva. Mentre
esperem aquest moment, "no us
queixeu els uns dels altres", exhortava la mateixa carta.
Joan
Baptista, a l'evangeli, apareix empresonat. I com succeeix amb tot empresonat,
la paciència li trontolla. Li apareixen els dubtes si la seva missió d'anunciar
nous temps pel poble ha estat en va, si el seu missatge continua viu i present
al carrer. Per això fa que els seus deixebles preguntin a Jesús si ell és el Messies
esperat. La resposta no és ni un sí ni un no, sinó una explicació que els
anuncis profètics d'Isaïes sobre uns temps futurs de plenitud han començat amb
ell. Jesús inaugurà uns nous temps de plenitud, que el profeta Joan Baptista
anuncià fins que va ser empresonat i després decapitat. Per Advent proclamem
amb insistència i amb esperança la vinguda d'aquests nous temps, que estan realitzant-se,
però no de manera plena. Avui, tercer diumenge d'Advent, expressem l'alegria integral
que significarà el retorn triomfal de Jesucrist en la plenitud
dels temps. Aquesta és la manera creient d'encarar el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada