"Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador", és la
invocació del cobrador d'impostos de la paràbola que explica Jesús en l'evangeli. El cobrador d'impostos reconeix els seus pecats i en demana perdó, perquè la seva mirada interior
ha estat honesta i reacciona de manera compungida donant-se cops al pit. El
fariseu, en canvi, presentat com un creient modèlic, es dedica a mirar enfora,
comparant-se amb els altres i exhibint-se. La seva mirada interior queda anul·lada
per la mirada exterior, per això es queda en la superficialitat i torna a casa
tal i com ha vingut: satisfet de si mateix. Però s'ha perdut l'essencial, que
és sentir-se "satisfet" de Déu, quelcom que el cobrador d'impostos sí que aconsegueix:
insatisfet de si mateix, torna satisfet interiorment perquè ha
tastat el perdó diví.
Aquesta és l'experiència de
fe que gaudim quan realitzem una pregària humil: tastar el perdó i la
proximitat divina. La primera lectura, del llibre de Ben Sira, ens ho
explicava: "El Senyor rep benèvolament els qui l'honoren, el clam d'aquests homes arriba al cel".
La pregària humil puja ràpid al cel i baixa ràpid a la terra en forma de consol
i d'assossec, de pau i de serenor, de força i de motivació. El salm
responsorial també ens ho deia: "El
Senyor salva els homes que se senten desfets".
L'experiència també
l'explica sant Pau en la segona lectura, en un fragment de la segona carta escrita
al seu company Timoteu des de la presó. Li explica la solitud que visqué en el
judici: "Durant la meva primera
defensa davant el tribunal no es presentà ningú a fer-me costat; tothom m'abandonà".
Però aquesta duríssima experiència de solitud quedava agombolada pel suport
diví. Per això afegeix l'apòstol: "Però
el Senyor m'assistia i em donà forces". És cert que el suport exterior
que rep una persona empresonada és fonamental, com succeeix amb els nostres
presos, que no hem abandonat, però el sentiment d'indefensió davant la situació
penal que els toca assumir és total. Per això sant Pau comparteix l'experiència personal de fortalesa interior,
que és fruit de la seva súplica insistent: "Déu
m'ha salvat de la gola del lleó. El
Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar". Sant Pau explica a Timoteu que s'ha
alliberat de ser llençat a les feres en el circ romà, i posa la seva situació
de manera confiada a les mans de Déu.
Els
pares del desert d'Egipte, amb una espiritualitat ben simple, deien que l'inici
de la salvació és l'acusació d'un mateix. Seguint aquest principi, desconfiem
de les veus pròpies, de les veus properes, i de les veus socials que es dediquen a acusar
els altres i mai no s'acusen a si mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada