diumenge, 1 de setembre de 2019

La pau interior i exterior de la humilitat (Diumenge 22)


"Sigues modest en tot el que facis i et veuràs més estimat que el qui dona  esplèndidament. Com més gran ets, més humil has de ser, i Déu et concedirà el seu favor." Això ens deia el llibre del Ben Sira. Les frases són una exhortació a la modèstia i a la humilitat com el camí segur perquè els altres et respectin, i per estar a prop de Déu. Es tracta de propostes molt sàvies, que no admeten rèplica ni precisen aclariments. Però la dificultat no està en la proposta sinó en com portar-la a la pràctica quotidiana.

De fet, la paràbola dels convidats al banquet que Jesús explica en l'evangeli, respon de meravella a aquesta dificultat. L'evangeli situa Jesús "a casa d'un dels principals fariseus". Ja sabem tots, que quan hi ha personatges principals que assisteixen a un acte, els protocols prescriuen el lloc de cadascú. De fet, els protocols volen posar ordre davant el deler humà d'escollir els primers llocs i de poder sortir a la fotografia.

No obstant, i deixant els protocols, la paràbola ens fa recordar quan érem petit, que el sofà on seia el meu pare per veure la televisió, per llegir o per fer la becaina era sagrat. Mai se m'hagués acudit prendre-li el lloc al meu pare. Però el que, en aquest cas, esdevé tan clar per a tots, no ho és en l'àmbit laboral, polític, econòmic, eclesial, esportiu, cultural, conventual, fins i tot familiar, on cerquem amb més o menys fretura el millor seient, i que no poques vegades implica prendre-li a qui l'ocupava, o fer-li la traveta a qui també el volia aconseguir.

Però Jesús ho té molt clar. Ens diu que busquem el darrer lloc, així no haurem de barallar-nos amb ningú ni farem el ridícul deixant el seient que ens venia massa gran. Jesús també ens adverteix: "Tothom qui s'enalteix serà humiliat, i tothom qui s'humilia serà enaltit". És a dir, és Déu qui posarà finalment cadascú al seient que li correspon. Tant el pensament capitalista, com el pensament marxista se'n riuen d'aquesta proposta. Fins i tot el pensament postmodern, que tot ho relativitza, es queda desconcertat d'aquest relativisme absolut de Jesús respecte a ocupar els primers llocs.

Amb aquesta proposta de Jesús és cert que se'ns veurà menys, o fins i tot no se'ns veurà. No destacarem en res, però tindrem pau. Perquè anar rere els primers seients ens manlleva la pau: perquè no estem mai contents amb el seient que ocupem, perquè tenim enveja dels qui tenen millor seient que nosaltres, o hem de suportar els qui envegen el lloc que hem conquerit.

Jesús i el llibre de Ben Sira es desmarquen d'aquestes fretures i d'aquests interessos que tant ens neguitegen. Ens fan una proposta molt clara de pau interior i de pau exterior, quelcom que en definitiva ens fa més feliços.