Baixaré a alliberar-lo (Quaresma 3)

"Baixaré a alliberar-lo del poder dels egipcis". Aquesta és la determinació que Iahvè revela a Moisès respecte al poble d'Israel, esclavitzat i oprimit pels egipcis. La fantàstica escena de l'esbarzer que no es consumeix i la veu divina que crida Moisès té intencions col·lectives, com col·lectiva és la memòria d'aquesta escena immortalitzada per la pel·lícula Los Diez Mandamientos (de Cecil B. DeMille) i amb Charlton Heston fent de Moisès. Però tornant al text, Moisès esdevé el dipositari escollit del projecte alliberador de Iahvè, un projecte que no és sobre una persona, ni sobre un grup selecte, sinó sobre un poble sencer. Aquest detall tan senzill ens fa prendre perspectiva amb la nostra realitat catalana, políticament polaritzada, i mirar-la amb els ulls positivistes de la fe. Déu vol l'alliberament de tots, d'uns i d'altres, sense exclusions, sense divisions. Tots hi cabem en les alliberadores mires divines. 

Sant Pau, quan escriu als cristians de la grega i cosmopolita ciutat de Corint, també té en ment el projecte col·lectiu de Déu sobre els humans. Escriu l'adjectiu "tots" cinc vegades per posar èmfasi sobre l'equilibri imprescindible entre el projecte comunitari de Déu i la nostra responsabilitat personal, que ha d'evitar la gran temptació de la complaença. Per això diu "els qui es creuen estar ferms, que mirin de no caure". 

L'evangeli de Lluc explica que a Jesús li toca lidiar amb la casuística tan nefasta i també tan actual del joc moral dels bons i dels dolents, dels innocents i dels culpables. Els fets concrets de barrejar la sang de galileus amb la sang d'animals sacrificats, i d'una torre que s'ensorra damunt divuit persones, són valorats com un signe fefaent de la seva indignitat. Jesús posa els punts sobre les is i es distancia d'aquests dualismes excloents que no porten enlloc. Tots som bons i dolents, tots som innocents i culpables, vindria a dir-nos Jesús. Per això tots necessitem conversió, però també mereixem consideració, perquè tots som capaços de donar bons fruits si se'ns tracta amb respecte i amb confiança. Jesús explica una paràbola d'exemple, on una figuera que no fa fruit vol ser tallada per l'amo, que és interpel·lat pel vinyater que protegeix la figuera i vol intentar de salvar-la. El mateix passa amb nosaltres en àmbits de la nostra vida, sobretot el laboral, quan, com la figuera, no donem els bons fruits que hauríem de donar per circumstàncies diverses. La decisió humana i lògica, de tallar-nos, troba la defensa divina, confiant que, amb la cura necessària, acabarem donant bons fruits. 

La paciència i la confiança divina amb els humans no té límits i mereix la nostra admiració i el nostre agraïment. Ens ho deia el salm responsorial: "El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor".