"No et refïis...", se'ns deia quatre vegades en la primera
lectura. Es tracta d'una exhortació a no caure en la complaença existencial i
religiosa que ens fa sentir amos de tot i de tots. Aquesta complaença ens
converteix en ídols necessitats de veneració. També converteix els altres en
comparses dels nostres capricis. Fins i tot converteix el mateix Déu en un
lacai dels nostres criteris.
No ens refiem de nosaltres mateixos ni de les seguretats de tota mena ‒fins i tot religioses‒ que ens procurem. Refiem-nos només de Déu.
No ens refiem de nosaltres mateixos ni de les seguretats de tota mena ‒fins i tot religioses‒ que ens procurem. Refiem-nos només de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada