"No he volgut fer res de mal a l'Ungit del
Senyor". Aquesta és la resposta de David al rei Saül, que cercava
de matar-lo. David havia respost el mateix al seu ajudant Abisai quan l'animava
a matar Saül mentre dormia. Per David, atacar l'ungit del Senyor era atacar el
mateix Senyor. Un argument religiós definitiu per dominar els impulsos, per prendre
distància amb els esdeveniments, per respectar l'altre encara que et
persegueixi. L'argument de ser un ungit del Senyor també ens serveix a
nosaltres per neutralitzar revenges quan ens sentim atacats. Pel baptisme també
som ungits del Senyor: hem estat ungits amb oli sant, un signe sagramental que
ens connecta espiritualment amb Déu i entre nosaltres. Fins i tot sense
baptisme, tots som descendents d'Adam i d'Eva i modelats per Déu. Per un
creient, qualsevol ésser humà ha estat ungit o ha estat modelat per Déu i es
mereix un mínim de respecte. És un argument religiós que ajuda a superar visceralitats,
abusos de tota mena, violències de tota mena. Els impulsos celestials ens
ajuden a superar els impulsos terrenals.
Semblantment ens diu sant Pau
en la segona lectura. Som éssers terrenals, però per Jesucrist esdevenim també
éssers celestials. Es tracta d'un equilibri que mereix atenció. No podem regir
la nostra vida amb l'estomac i el baix ventre perquè la terrenalitat ens deixarà
sota terra. Tampoc podem regir la nostra vida amb evidències i raonaments
perquè no ens trauran de la tomba. L'ésser
celestial que també som, i que els batejats ens comprometem a cuidar i a fer
créixer, ens recorda que el destí final de la nostra vida són les altures i no
sota terra. L'ésser celestial té una perspectiva i un horitzó que no té el
terrenal. A tots ens agrada un bon àpat, però no oblidem l'aliment de la
paraula de Déu i dels sagraments.
L'evangeli ens apuja el
llistó de manera exagerada. Jesús ens demana impossibles: estimar els enemics,
posar l'altra galta, fer el bé i donar a tothom... Aquesta proposta de màxims vol
sacsejar-nos i fer-nos sortir de nosaltres mateixos per posar-nos en la pell de
l'altre. Ho deia també l'evangeli: "Feu
als altres allò que voleu que ells us facin". Aquest sí que és un
barem pràctic i raonable per mesurar-nos amb facilitat. Però per explicar millor
aquest evangeli se'ns acut una de les històries dels pares del desert d'Egipte.
Uns monjos joves visiten un monjo ancià i li demanen que els doni algun
consell. "Si et peguen en una galta, posa l'altre", els diu el monjo venerable.
Li responen que això és massa per a ells. "Si no podeu posar l'altra galta,
no us hi torneu quan us peguin", els diu l'ancià. "Tampoc ens veiem
en cor de fer-ho", li responen. "Doncs al menys aguanteu el cop quan
us el donin". Els monjos joves li responen que tampoc són capaços de fer
això. Aleshores, el monjo ancià li diu al seu assistent: "Dóna'ls de menjar,
que són febles". I als monjos els diu: "Us cal més pregària".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada