diumenge, 30 de desembre del 2018

Elogi bíblic de la família (Sagrada Família 2018)


Utilitzant el llenguatge cinematogràfic, diem que el temps d'Advent ha presentat primers plans de Joan Baptista i sobretot de Maria. Ells han acaparat l'atenció litúrgica d'aquestes quatre setmanes. El dia de Nadal el primer pla l'ocupava Jesús Infant. Avui, diumenge de la Sagrada Família, s'amplia la perspectiva i se'ns presenta un pla general de Jesús, Maria i Josep plegats, formant una família. Per això les lectures d'avui enalteixen els valors familiars: les relacions fructíferes entre esposos i les relacions respectuoses entre pares i fills. 

De la primera lectura, del llibre de Jesús fill de Sira, extraiem un missatge ben expressiu: tot el mal que haguem fet i tots els pecats que haguem comès queden expiats per la sol·licitud que haurem prodigat als nostres pares ancians. És un excel·lent intercanvi, que fent el que toca fer com a fills, hi ha un regal diví afegit.

Del salm responsorial apreciem que la lloança divina no es presenta com quelcom individual, sinó com un afer de dos: de l'espòs i de l'esposa. Sota els rols tradicionals de treball i de procreació hi ressona una bella música de fons: la compenetració mútua, el treball compartit, la pregària fidel, seguir plegats els camins del Senyor que és font de benedicció familiar. 

La segona lectura, de sant Pau als colossencs, exhorta a la convivència comunitària amb un seguit de consells humans que serveixen també per la convivència familiar: compassió, bondat, humilitat, serenor, paciència; suportant-se quan calgui i perdonant-se quan sigui necessari, mostrant així una veritable estimació. Però sant Pau també presenta el suport espiritual fonamental per concretar aquests consells: Jesucrist, amb la seva paraula i la seva doctrina, esdevé el principal referent del nostre comportament comunitari i familiar. 

L'evangeli ens presentava l'episodi de Jesús preadolescent perdut al temple de Jerusalem. En el moment del retrobament, quan els pares expressen la seva ànsia, Jesús aprofita per reivindicar la seva personalitat, com tot adolescent. Però també deixa entreveure el seu futur camí de proximitat amb el Pare del cel. Sense negar estires i arronses com el del temple, Jesús apareix seguidament obedient als seus pares a Natzaret. Un retrat real de la seva vida familiar que s'assembla a la nostra: amb estires i arronses que sempre han format part de la nostra quotidianitat, i que ben gestionats, ens han ajudat a créixer i a madurar com a persones i com a famílies.