Fa molt poc rebia un correu
electrònic d'una familiar jove. Em deia: "Recordes la meva amiga que no es
quedava embarassada? Doncs després de quasi deu anys de matrimoni, de diverses
fecundacions in-vitro, quan ja assumia de no tenir fills, s'ha quedat
embarassada de forma natural."
Podem imaginar-nos la gran alegria
que ha produït aquest embaràs inesperat. Podríem argumentar que la natura fa el
seu curs i que respon quan ella ho creu oportú. Però el correu d'aquesta
familiar afegia un últim comentari. Deia: "És com un miracle". Aquesta
frase conclusiva ho broda tot, i ens serveix per explicar el misteri de Nadal, que
celebrem avui.
Si l'embaràs inesperat d'aquesta
dona es descriu "com un miracle", ¿com qualificarem l'embaràs de
Maria i el naixement de Jesús? Doncs que es tracta d'un miracle extraordinari,
del miracle més meravellós de la història de la humanitat. Déu gran s'ha fet
petit en forma de nadó. Déu invisible s'ha fet visible en la carn humana de
Jesús de Natzaret: un miracle i un misteri incomprensible, que no es tracta d'entendre,
sinó d'admirar palplantats i bocabadats.
Anomenem "gran miracle"
el naixement de Jesús, perquè conté tres miracles simultanis. El primer és el d'una
vida que neix: tot nou nat és un miracle que ens hauria d'emocionar i posar-nos
pell de gallina. El segon miracle és que aquest nadó porta una etiqueta divina:
la d'un Déu fet carn que es deixa tocar, que es deixa estimar, que es deixa amanyagar.
El tercer miracle és el de la fe: el naixement d'aquest infant fa néixer dins
nostre una vivència de fe que ens introdueix al món transcendent. Perquè ¿què
seria de nosaltres sense la fe? Com caminaríem per la vida sense creure en
Jesucrist? Gràcies a l'Infant de Betlem descobrim un itinerari de fe, seguim un
camí de vida intensa que ens portarà algun dia a les altures: el lloc on es
gestà el gran miracle del seu naixement terrenal.
Alegrem-nos, doncs, de
celebrar un any més el gran miracle del Nadal, tot i les dificultats que sovint
ens envolten. Tenim ben viva la memòria dels darrers nadals celebrats amb una
crisi econòmica galopant i generalitzada. L'any passat ja teníem mig govern català
empresonat i exiliat. En el futur altres dificultats o esdeveniments socials,
familiars o personals envoltaran la festa.
Però un Nadal amb tensions no deixa de ser Nadal.
Un Nadal amb incerteses i preocupacions no deixa de ser Nadal.
Perquè Nadal és deixar més forta la nostra petjada damunt la terra, admirant i seguint la petjada humana que deixà l'Infant que avui adorem al pessebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada