"La Trinitat vol estar
amb nosaltres! I els tres alhora!" Amb aquesta nitidesa un frare veterà
del convent resumia aquest migdia la festa litúrgica d'avui: la Santíssima
Trinitat. De fet, aquest "voler
estar amb nosaltres" de Déu, és un repte no gens fàcil d'acomplir,
sobretot si ho comparem amb el nostre "voler estar amb els altres", perquè
malgrat ho fem ple d'estimació i d'un compromís total, pot esdevenir angoixant o
neutralitzador, reprimint o anul·lant l'altre.
"Voler estar amb l'altre" és un aprenentatge perpetu que ens purifica interiorment, perquè implica un estira i arronsa inacabable que ens ensenya a respectar l'altre sense allunyar-nos, a estimar sense aclaparar, a ser present sense intimidar, a esperar quan hi ha distanciament, a acollir quan hi ha retorn, a callar quan hi ha tensió.
Tot això i molt més ho fa de meravella aquest Déu u i tri que ens governa com a Pare, que se'ns revela com a Fill i que ens acompanya com a Esperit Sant. La primera lectura ens expressa aquest "voler estar amb nosaltres" de Déu a través de la seva gran misericòrdia: "Sóc el Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor". ¿Quina por hem de tenir d'aquest Déu que es manifestà a Israel de manera tan comprensiva just després que el poble es construís i adorés un vedell d'or mentre Moisès encara era dalt la muntanya rebent les taules? Moisès reconeix la rebel·lia del poble però també reconeix la misericòrdia divina que tot ho perdona. Aquest és el Déu tant de l'Antic com del Nou Testament.
La segona lectura ens
presenta el "voler estar amb nosaltres" de Déu en l'àmbit de la
comunitat, on les relacions entre els seus membres han de possibilitar que "la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor
de Déu i el do de l'Esperit Sant" siguin enmig nostre. La comunitat és
la gran mediadora que ens apropa o també ens allunya de Déu. D'aquí el gran
compromís de saber irradiar aquesta presència, que és un do que se'ns regala.
Per
últim, l'evangeli de Joan ens presenta el "voler estar amb nosaltres"
de Déu en forma de salvació gràcies a Jesucrist. Malgrat se'ns digui que els
qui no creuen que Jesucrist és el fill de Déu han estat condemnats, això no
contradiu que ell ha vingut a salvar el món. És tracta d'una acusació a aquells
que en el segle I refusaven ostentosament Jesucrist. Aquesta acusació avui dia l'hem
d'utilitzar amb molta prudència i sense oblidar que els designis divins són de
salvació i no de condemnació. I si no ho entenem, deixem que Déu faci la feina. No
el vulguem substituir, que ben segur que ho faríem malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada