diumenge, 14 de maig de 2017

La torre de la Sagrada Família dedicada a Jesucrist (Pasqua 5)

Si Déu vol i les previsions es compleixen l'any 2020 contemplarem l'edificació més alta de Barcelona: serà la torre principal de la Sagrada Família dedicada a Jesucrist, de 172'5 metres, que junt a la torre dedicada a la Mare de Déu (de quasi 140 metres) i les 4 dels evangelistes (de 135 m), constituiran les 6 torres centrals de l'edificació. 

Segons els dissenys de Gaudí la torre dedicada a Jesucrist expressarà la frase de Jesús que hem escoltat a l'evangeli: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida". Es tracta d'un projecte artístic i arquitectònic fascinant destinat a expressar visualment uns conceptes teològics que marquen el nucli de la teologia cristiana: que Jesucrist ‒mort, ressuscitat, i assegut a la dreta del Pare‒ és el camí veritable que ens porta a la plenitud en Déu. 

I això que diem així de ràpid sintetitza el sentit de la nostra existència creient. Per a nosaltres Jesucrist és camí, veritat i vida en el nostre ençà i en el nostre enllà, a la terra i en el cel. Són dues realitats: una que veiem i vivim; i una altre que no veiem però que gràcies a la fe en Jesucrist ja assaborim. Perquè creure en Jesucrist té un doble valor: el primer és tenir un referent clar en la nostra vida terrenal; i el segon és aspirar a un destí benaurat després de la mort. 

No són poques les vegades que dubtem sobre els millors camins a seguir per a nosaltres i els nostres, sobre quines opcions són més adequades. No són poques les vegades que ens costa apreciar les veritats amagades i discretes que ens envolten quotidianament. No són poques les vegades que vivim insatisfets o decebuts perquè confonem vida amb èxit, plaer o gaudi. Per això el testimoni de vida de Jesús explicat en els evangelis és font de discerniment per caminar amb sentit en aquest món. Per això, com ens deia la segona lectura, "hem de proclamar la lloança d'aquell que ens ha cridat del país de les tenebres a la seva llum admirable". 

Aquesta experiència de fe expressada com el pas de les tenebres a la llum, queda arrodonida pel destí final: arribar a la vora del Pare per gaudir del Déu creador, etern i misericordiós; entrar en una nova dimensió de la nostra existència després de la mort; gaudir de la benaurança eterna; admirar com Jesucrist dóna plenitud a totes les esperances humanes. També ens ho deia la segona lectura: "el qui creu no quedarà defraudat". Jesucrist n'és el principal garant.