diumenge, 28 de maig de 2017

Ascensió 2017

Amb la festa de l'Ascensió la Pasqua fa el seu espetec final que culminarà diumenge vinent amb la festa de la Pentecosta. És cert que cada diumenge de l'any celebrem que Jesús ha ressuscitat, fins i tot ho celebrem cada dia participant de l'eucaristia, però els 50 dies del temps litúrgic pasqual que commemoren la resurrecció de Jesús és un regal que hem d'assaborir com mereix, des de les lectures pròpies a l'altar més guarnit, des del ciri pasqual a l'aspersió de l'aigua, des de la benedicció solemne final a l'al·leluia de comiat. 

Celebrar que Jesús ha ressuscitat és reconèixer que després de la mort hi ha una altra vida, i això no és cap broma; i Jesucrist ho testimonià amb les aparicions als seus deixebles. Però la festa de l'Ascensió que celebrem avui hi afegeix un plus: Jesucrist fa un pas més i puja a les altures per seure a la dreta del Pare. Des d'allí ens indica amb tenacitat el camí segur cap al cel; des d'allí ens assegura una acollida misericordiosa. Què més li podem demanar?

És cert que parlar de coses celestials a gent com nosaltres que toquem tant de peus a terra i estem tan implicats en quefers terrenals, ens pot sonar a "música celestial". Però l'Ascensió de Jesús al cel ens serveix per reduir distàncies entre cel i terra, per omplir la nostra vida terrenal de celestialitat, que és el mateix que dir d'esperança i de confiança en un futur de plenitud garantit per Jesucrist.

Parlar de coses celestials no és restar bocabadats mirant el cel com els deixebles en la primera lectura, sinó fer cas del suggeriment dels dos homes vestits de blanc: viure la nostra vida sense perdre de vista l'horitzó d'un futur retrobament amb Jesucrist de forma plena i definitiva. Viure amb aquesta expectativa ens ha d'ajudar a lidiar la quotidianitat amb perseverança i fidelitat.

Parlar de coses celestials és no oblidar el que diu Jesús als deixebles abans de d'enlairar-se: "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món". Es tracta de creure que ell hi és, misteriosament, àdhuc silenciosament, però que hi és. Això ens eixampla les perspectives de tantes coses: quan el fracàs ens ha ensorrat, quan els conflictes ens han vençut, quan les expectatives d'èxit s'han esvaït. Aleshores només queda mirar el cel i contemplar Jesucrist entronitzat, el triomfador dels fracassos, dels conflictes i de la mort. 

Jesucrist assegut a la dreta del Pare és amb nosaltres cada dia des del cel, però també present a la terra a través del Seu Esperit Sant. Això és el que celebrarem diumenge vinent.