diumenge, 25 de desembre de 2016

AMB JESÚS HA NASCUT EL TEMPS DE LA MISERICÒRDIA

Diumenge, 25 de desembre de 2016
Nadal del Senyor. Missa de la nit
Is 9, 1-3.5-6/Sl 95/Tt 2, 11-14/Lc 2, 1-14

En el segle VII va sorgir a l’Orient cristià un moviment, l’iconoclasta, que anava en contra de la representació de Déu en imatges, en icones. En el seu moment l’Església acabà reaccionant-hi dient que, efectivament, a Déu Pare no se’l podia representar (Déu és esperit)... però que Déu s’havia fet home en Jesús de Natzaret, el seu Fill, i que per això mateix eren permeses les imatges que el representaven, a Ell o escenes de la seva vida. El Misteri de l’Encarnació, el gran misteri que aquesta nit celebrem era el fonament de la decisió de l’Església.

Aquesta Santa Nit també nosaltres hem escoltat el missatge de l’àngel als pastors: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en un menjadora.

L’àngel aquesta Santa Nit ens dóna també una imatge ben concreta (les seves senyes són aquestes) d’aquest que ell anomena ja Messies i Senyor: un nen en bolquers, posat en una menjadora. Les senyes d’identitat d’aquest Rei no poden ser més sorprenents: no un ceptre d’or, no una corona de diamants, robins i maragdes, ni vestits de seda i oripells... són un nen en bolquers i una menjadora... L’àngel ens revela la imatge, el rostre del Déu que HA ARRIBAT: feblesa (els bolquers) i disponibilitat fins a consumir-se (la menjadora). No un Déu que fa por, sinó un Déu que, de feble que ens arriba, pot ser deixat de banda, ignorat. D’aquesta imatge, d’aquest rostre, el Papa Francesc en deia l’any passat el rostre de la misericòrdia.

Aquest rostre, per a mi, té la capacitat de transformar-se en un mirall. Qui s’hi reflecteix en Ell, qui vol entrar en el seu Misteri, acaba convertint-se en un altre Crist que transmet la seva llum a d’altres i a d’altres, a d’altres i a d’altres... fins a l’infinit. I el mirall, miraculosament, es multiplica. Això ens converteix en agents de misericòrdia (gent que reflecteix Jesús, que comunica Jesús) capaços de convertir el nostre temps en temps de la misericòrdia. D’aquest temps el Papa Francesc en la seva darrera Carta Apostòlica Misericordia et misera amb motiu de la cloenda de l’Any Jubilar passat ens diu: Aquest és el temps de la misericòrdia. Cada dia de la nostra vida està marcat per la presència de Déu, que guia els nostres passos amb el poder de la gràcia que l’Esperit infon en el cor per a plasmar-lo i fer-lo capaç d’estimar. És el temps de la misericòrdia per a tots i cadascú, perquè ningú pensi que està fora de la presència de Déu i de la potència de la seva tendresa. És el temps de la misericòrdia, perquè els febles i indefensos, els qui estan lluny i sols sentin la presència dels germans i les germanes que els sostenen en llurs necessitats. És el temps de la misericòrdia, perquè el pobres sentin la mirada de respecte i atenció d’aquells que, vencent la indiferència, han descobert allò que és fonamental a la vida. És el temps de la misericòrdia, perquè cada pecador no deixi de demanar perdó i de sentir la mà del Pare que acull i abraça sempre.


És per això que celebrem Nadal, és per això que ho celebrem sempre, perquè en Crist ha nascut el temps de la misericòrdia. MOLT BON NADAL A TOTHOM!