dimecres, 9 de desembre de 2015

L'ESFORÇ DE RECORDAR

Dimecres II d’Advent, 9 de desembre de 2015
Is 40, 25-31/Sl 102/Mt 11, 28-30


Mala cosa és perdre la memòria. Ho sabem del cert quan per malaltia veiem que li passa a persones que estimem. Sabem també el perillós que és, parlant de la memòria històrica entre pobles i nacions, quan aquesta esdevé parcial, només a favor d’una manera de veure les coses, i no representa, per exemple, un clar exercici de fer l’esforç no de cercar culpables, sinó de cercar la manera que certes atrocitats de la història de la humanitat no tornin mai més a repetir-se, com veiem que encara es repeteixen malauradament. Però ens enganyaríem si penséssim que això només passa en l’àmbit de la malaltia o en l’àmbit històric: la realitat que cal acceptar és que també ens passa el mateix en el camp de la vida de l’esperit, de la vida creient i no ara, sinó que ve d’antic.

Com pots dir, poble d’Israel, que el Senyor desconeix el teu destí... ? Tu no saps ni has sentit a dir mai que el Senyor és el Déu etern... ? Són només dues preguntes que de part de Déu llença el profeta al seu poble per fer-los recordar d’on vénen i quin és el futur que Déu té preparat per a Israel. I el poble... i nosaltres... amb un atac d’amnèsia o amb un problema de memòria de només a curt termini. Amb aquests dos problemes la nostra ànima s’esllangueix de pena, cau en el desànim, es cansa i defalleix perquè NO RECORDA les meravelles que Déu ha anat obrant, obra i encara vol obrar en la nostra història personal.

Davant d’aquest problema de memòria que ja li passava a l’Israel del 700 aC com a nosaltres, homes i dones del segle XXI, l’Església ha anat celebrant tossudament en els darrers 2000 anys LA GRAN MEMÒRIA HISTÒRICA que en diu EUCARISTIA o ACCIÓ DE GRÀCIES. Memòria històrica de la nostra història de salvació personal i col·lectiva; record de les obres de Déu Pare des de l’antigor, dels ensenyaments i els gestos de Jesús, de la Seva Presència viva i actuant en l’Esperit en el gran llegat de l’Antic i del Nou Testaments proclamats dins la litúrgia de la Paraula i, sobretot, dins la litúrgia eucarística, en el gran moment de la consagració quan la memòria històrica esdevé, gràcies a l’Esperit de Jesús que invoquem, MEMORIAL, és a dir, no només record sinó actualització de la presència real de Jesús enmig d’aquells aplegats en el seu nom i que combreguen amb la seva deu de vida: el seu Cos i la seva Sang.


És sobretot d’aquesta Font que ens hem d’abeurar freqüentment perquè les seves aigües sanegin tot allò que està malalt, refresquin la nostra memòria i puguem agafar noves forces per seguir el nostre camí en aquesta terra mentre esperem el dia del seu futur adveniment: EL GRAN ADVENT DEL SENYOR. Font de misericòrdia i de perdó que té el poder de renovar-nos, de convertir-nos. Aquesta Font que brolla amb un cabal immens té, si ens apropem amb un silenci respectuós, el seu personal murmuri, un murmuri que a tu i a mi ens fa amb una tendresa indicible: VINE A MI!