dilluns, 12 de maig de 2014

CAL APRENDRE A LLEGIR-NOS


Al premi Nobel peruà Mario Vargas Llosa, li van preguntar quina era la cosa més important que li havia  passat a la vida, i va respondre: “Aprendre a llegir és el més important que m’ha passat a la vida”. Normalment no ens adonem de la importància que té saber llegir. Llegir és una porta que t’obre a mentalitats molt diferents i distants. Llegir t’obre a poder accedir al passat, a escoltar les confidències, pensaments i propostes dels grans personatges de la història passada i del present. Llegir és com menjar, com alimentar-se. No llegir és quedar anèmic. Però no llegim per llegir sinó que llegim per llegir-nos, per comprendre’ns. Llegint podem aprendre a llegir-nos, a interpretar el que passa, el que ens passa. I llegint-nos podem respondre a la pregunta que els jueus feien als apòstols: “Germans, digueu-nos el que hem de fer” perquè en definitiva llegir és la porta que ens permet alimentar-nos i llegim per llegir-nos, però sobretot llegint-nos tindrem criteris per saber com actuar.
Però, com no tot menjar alimenta o és saludable, no tota lectura ajuda a llegir correctament la realitat. Algunes fan tot el contrari. Una lectura ens pot emmalaltir. Hi ha una manera de llegir que també és una porta, però que mena a la destrucció. L’any 2015 el llibre Mein Kampf (La meva lluita) d’Adolf Hitler quedarà lliure de drets i per tant podrà circular amb tota llibertat sobretot per la xarxa. Ja ara és un dels llibres més comprats per la xarxa. Aquest llibre va provocar 50 milions de morts. I conté tot un programa detallat d’extermini d’ètnies i pobles. Segons el programa en trenta punts del règim nacionalsocialista aquest llibre havia de suplir la Bíblia i totes les esglésies i llocs de culte havien de ser transformats en llocs on es propagués el seu contingut. S’havia de prohibir tot altre culte i religió. No va ser per falta de lectura que això va passar en un dels pobles més cultes d’Europa. Per això hi ha una mobilització per prevenir la difusió de l’odi en la xarxa, que és un pou d’informació i de desinformació, que pot  obrir horitzons i pot  tancar-los en espais irrespirables i que alimenten odis,  ressentiments i prejudicis. Molta lletra i poca capacitat d’entendre. Llegir no és inofensiu: ens pot portar a un llegir-nos equivocadament i desembocar en un obrar destructiu.
Jesús, el bon pastor, ens ensenya a llegir. Ell és la porta. Ell és la porta  que ens mena no sols a espais inconeguts llunyans en el temps o en l’espai, sinó que ens mena al centre, al cor del món, a Déu. Per això Ell no sols és una porta sinó la porta. Per això Ell és la porta i la clau que ens mena a prats abundosos i amples. Ell ha vingut perquè “tinguéssim vida i en tinguéssim a desdir”. Jesús ens ensenya a llegir i així alimentar-nos abundosament. “Ens fa descansar en prats deliciosos i em mena al repòs vora l’aigua”. Ell mateix em para la taula. I Ell mateix és qui ens porta primer a saber-nos llegir, en Ell ens veiem i ens comprenem, i en Ell veiem què hem de fer, com diu Pere, “Ell no obrava amb violència, ni tenia als llavis la perfídia”. I amb aquesta manera de fer ens crida tots a una mateixa pleta amb un mateix Pastor, “nosaltres que anàvem errants com un ramat que es dispersa”.  Cal ensenyar a llegir, a llegir el món, a llegir-nos, i així desactivar ressentiments, en els cors, en les famílies, en els pobles en les xarxes. Però això nomes ho podrem fer en la mesura que nosaltres aprenguem a fer-ho i però sense “Ell no podrem fer res”, Ell és qui ens ensenya a llegir-nos.