divendres, 2 de març del 2012

Santa Agnès de Praga i la Quaresma

Divendres I de Quaresma, 2 de març de 2012

Santa Agnès de Praga

Ez 18, 21-28/Sl 129/Mt 5, 20-26

El seu amor captiva, la seva contemplació nodreix, la seva benignitat emplena, la seva suavitat sacia; el seu record il·lumina dolçament. El seu perfum farà reviure els morts i la seva visió gloriosa farà feliços tots els ciutadans de la Jerusalem celestial. Ell és l’esplendor de la glòria eterna, l’esclat de la llum perpètua i el mirall sense taca (Sv 7, 26). Mira’t DIÀRIAMENT en aquest mirall, oh reina, esposa de Jesucrist! I contempla-hi CONTÍNUAMENT el teu rostre, per revestir-te íntegrament per dins i per fora amb varietats d’adorns. (4a Carta de Sta. Clara a Agnès de Praga 11-16)

En aquestes paraules de santa Clara a Agnès de Praga, la santa de qui avui fem commemoració dins d’aquest temps fort, hi ha tot un exercici quaresmal a realitzar.

De la mateixa manera que jo, cada matí, si no vull espantar el personal, miro el meu rostre en el mirall per poder-lo rentar bé i posar en ordre els pocs cabells que encara tinc, santa Clara convida santa Agnès a fer el mateix d’una manera espiritual.

I en tenim necessitat, certament. Avui i cada dia tenim necessitat de revisar allò que creiem de Jesús, de Déu mateix, per no acabar fent-nos un Déu a la nostra mida. Encara més. Les paraules de Jesús avui són molt fortes i ens posen en guàrdia: Jo us dic que si no sou MÉS JUSTOS DEL QUE HO SÓN els mestres de la Llei i els fariseus, NO ENTRAREU PAS AL REGNE DEL CEL.

Jesús demana un aprofundiment en el sentit dels manaments de Déu. Vol que no restem superficials. Jesús mateix no es va quedar amb una interpretació superficial dels manaments. Ell, que va dir que devíem estimar l’enemic, fou Aquell capaç de perdonar i fins i tot excusar (Perdona’ls Pare, que no saben el que fan) els seus botxins a la creu. Avui també és Aquell que ens recomana que fem una revisió de vida: diem que no matem però som capaços d’insultar i menysprear a homes i dones tan fills de Déu com nosaltres? Perquè comencem per la falta de respecte, per l’insult, per les etiquetes posades gratuïtament damunt l’un o l’altre... i aquella persona pot quedar marcada de per vida, esdevenint la riota de tothom o menyspreat de tothom... què es això sinó una forma de “matar” el proïsme? Exagero? Què és, si no, l’assetjament d’un treballador a la feina o d’un nen a l’escola?

Per santa Clara el mirall és Jesús mateix. Contemplar o considerar el que Ell va dir i va fer permet, com en un mirall normal, anar retocant ara aquí ara allà aquelles coses del nostre rostre (que és el reflex de l’ànima, segons diu la saviesa popular) per adequar-les a Crist, per semblar-nos, per dins i per fora, a Crist mateix.

Que Ell ens ajudi en aquesta Eucaristia a copsar el seu rostre, a cercar-lo per a emmirallar-nos un cop i un altre i reflectir-lo arreu on siguem.