diumenge, 26 de febrer del 2012

Entre animals feréstecs i àngels (Quaresma 1)

L’aliança amb Noè és la primera que Déu estableix amb els éssers vius i amb tota la creació. Seguirà l’aliança amb tots els humans segellada amb Abraham, després l’aliança amb el poble d’Israel encapçalat per Moisès i l’aliança nova proclamada per Jesús de Nazaret.

L’aliança amb Noè és un solemne compromís diví de preservar tot el que ell ha creat i l’arc de sant Martí n’esdevé el signe visible. Es tracta de garantir el que ens sembla tan evident i pel que no hem de moure ni un dit: que el sol surti i es pongui, que la terra giri, que la pluja ho regui tot, que les plantes creixin i donin fruits... i sobretot que els desastres naturals sempre seran parcials, mai destruiran la meravellosa obra divina.

Aquesta és, en definitiva, la reacció de Jesús en el desert davant els paranys de Satanàs: “Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels”. Malgrat les temptacions del Maligne, Jesús no oblida la sobirania divina ni perd el seus nord existencial: ell és un ésser humà capaç de conviure amb els éssers vivents del desert, també és un ésser diví assistit per la Providència en forma d’àngel. Jesús no es deixa ensarronar pels núvols que li tapen el sol, per les dificultats que ofusquen el seny, pels dubtes que malmeten la fe.

Però nosaltres si que perdem el món de vista quan la temptació ens entabana, quan un nuvolet ens tapa el sol, quan un sotrac ens sacseja de cap a peus, quan la descreença ens mina la fe, quan la vulgaritat ens ridiculitza els valors, quan la superficialitat ens adorm la vibració religiosa.

La Quaresma és un clam serè i profund a no perdre el nord de la nostra existència, no destinada a lluitar sinó a conviure de forma intel•ligent amb els animals feréstecs que ens envolten i àdhuc ens amenacen.

La Quaresma és un estímul bonhomiós i pregon a no perdre el nord de la nostra religiositat, que es fonamenta en un Déu que vetlla incondicionalment per nosaltres i que ens envia els seus àngels per protegir-nos.

Els monjos ermitans i anacoretes són una viva estampa que conviure amb els animals feréstecs i ésser servit pels àngels és una realitat assequible als creients. No cal que nosaltres anem al desert, ho podem posar en pràctica en el bell mig de ciutat vella.