dimecres, 23 de març del 2011

Purim Sameah! (Cròniques jerosolimitanes 20)

Arribem escassos minuts abans de les sis de la tarda de diumenge, l’hora de començar la celebració; ens sorprèn que només veiem una persona asseguda. No obstant, la sala multiusos està preparada per fer un ofici sinagogal. Aprofitarem per preparar bé la celebració, car és el primer cop que participarem en la festa de Purim.

En un ritual trobem les benediccions i pregàries que es fan abans i després de llegir tot el rotlle del llibre d’Ester, però no apareix el text bíblic que es llegirà i que ens agradaria seguir mínimament. Seguim remenant en la prestatgeria amb llibres a us dels fidels que hi ha a l’entrada de la sala. En un leccionari sinagogal de butxaca hi trobem l’apartat de Purim amb el text que es llegirà.

Mentre preparem aquest material comença a entrar gent i, atenció, molts venen disfressats! Ho havíem sentit a dir, però no deixa de ser un contrast veure’ls entrar així en un lloc de pregària. Especialment els infants, però també joves, adults i ancians aquest dia porten una disfressa. Es tracta de celebrar –seguint les indicacions del text bíblic- que Mardoqueu i Ester aconsegueixen alliberar el poble d’Israel de l’extermini. La jovialitat és evident i en la sala hi ha una mica més de rebombori que els altres dies. També cal dir que hi ha més assistència.

Una dona comença fent les tres benediccions prèvies a la lectura amb un semitonat i, amb la mateixa entonació, ella mateixa inicia la lectura del rotlle. Diferents lectors van succeïnt-se, sempre acompanyats d’un responsable que llegeix al seu costat i vetlla perquè el lector no salti cap línea i es llegeixi el rotlle sense cap omissió.

La lectura de rotlle d’Ester s’amenitza amb tota mena d’exclamacions i soroll de matraques quan se cita el nom d’Aman, el qui vol exterminar els jueus. També hi ha alguna frase escrita en negreta que indica que tota l’assemblea ha de participar i llegir-la. En definitiva, Purim és una celebració molt popular amb un ofici sinagogal molt pedagògic que convida a escoltar atentament un relat molt llarg i a participar-hi activament.