diumenge, 15 d’agost del 2010

El lladre de bestiar i la dona sàvia (Rondalles beduïnes 3)

Hi havia una vegada un beduí violent, que vivia fent ràtzies, robatoris, raptes, violacions i altres malvestats. Un dia, en una ràtzia, raptà una dona, i se l’endugué lluny de casa seva, a les muntanyes.
Arribats a la terra del lladre, dalt d’un cim que dominava el seu campament, li digué a la dona: “Si aconsegueixes dir-me quina de les tendes del campament és la meva, et deixaré tornar amb els teus”. La dona observà el campament amb atenció, i després d'un silenci respongué: “La teva tenda és aquella d’allí, la més petita!”.
L’home quedà molt sorprès, i digué a la dona: “Certament que és aquella! Com ho has fet per endevinar-ho?” La dona respongué: “La casa del malvat no creix mai”. El lladre de bestiar felicità a la dona per la seva saviesa, i la deixà tornar amb els seus, dient-se a si mateix: “Aquesta dona té raó. A partir d'avui canviaré de vida i no faré més ràtzies”. I així va ser.