Sant Esteve 2009

Unes relíquies del protomàrtir sant Esteve serviren al prevere espanyol Orosi per organitzar, a la tardor de l’any 417, una missió popular per l’illa de Menorca per propagar la devoció del sant. La missió provocà, poc després, l’aixecament de la comunitat cristiana contra la comunitat jueva, amb qui havien viscut, fins d’aleshores, en un respecte mutu i una pacífica convivència. El conflicte s’esdevingué del 2 al 9 de febrer de l’any següent i desembocà amb la conversió –més aviat forçada- de 540 jueus al cristianisme.

Si ens preguntem perquè una missió per difondre la devoció de sant Esteve provocà l’aixecament contra la comunitat jueva, la resposta la tenim en els Fets dels Apòstols. El relat del seu martiri té un accent clarament antijueu amb detalls molt expressius: “es corsecaven de ràbia i estrenyien les dents”, i també: “es llançaren tots contra ell, cridant tant com podien”. Tanta malícia jueva ens fa obviar un detall del principi de la narració: “Alguns de la sinagoga...”. No parla de tots els jueus, sinó d’alguns, evidentment els més radicals, com a autors de la lapidació d’Esteve.

Els cristians llegim el text dels Fets dels Apòstols amb la mateixa simpatia per Esteve que els espectadors de la pel·lícula Àgora senten per la martiritzada filòsofa Hipàtia. Els cristians ens queixem que la pel·lícula té una visió reduccionista del cristianisme, defensant que no tots els cristians eren com els qui van matar Hipàtia. Igualment es queixen els jueus respecte al text dels Fets dels Apòstols: no tots els jueus d’aquella època eren com els qui van matar Esteve.