La serp (Immaculada Concepció 2009)

Ahir es va inaugurar la cimera sobre el clima a Copenhagen amb un ambiciós objectiu: aconseguir acords que neutralitzin el canvi climàtic. Un exemple dels seus efectes en els éssers vius el tenim en la serp si llegim, linealment (cosa que no s’ha de fer) el llibre del Gènesi. Fixem-nos que, segons el relat del paradís, la serp originàriament tenia la capacitat de parlar com els humans i, avui dia, el màxim que trobem, és l’espècie cascavell que emet un so amb la cua per avisar de la seva presència. En quin moment –ens preguntem irònicament- les serps es van quedar mudes...?

Tampoc podem oblidar que, si llegim literalment el text del Gènesi (cosa que no s’ha de fer), la serp va sofrir una mutació a causa de la maledicció divina, obligant-la a arrossegar-se sobre el ventre i a menjar pols. Per si fos poc, a més dels efectes del canvi climàtic i de la maledicció divina, els humans li carreguem el mort de tots els nostres mals a causa del seu parlar astut i enganyós.

Intentant descriure (cosa que no s’ha de fer) com seria la serp que es va acostar a Adam i Eva, apareix una solemne caricatura: un animal amb potes estil llargandaix, amb la gran capacitat de parlar com els humans, i amb prou intel·ligència per entabanar-los. Que un animal parli, només passa en les faules, en algun relat bíblic, en els dibuixos animats o en la pel·lícula de la mula Francis, i segons quin sigui l’animal, el seu parlar serà valorat com a positiu o com a negatiu, com és el cas evident de la serp.

Comparant-la amb un altre animal, la serp és “l’ase dels cops”, i ens serveix per expressar el mal que, de paraula, som capaços de desplegar els humans. Quan manifestem que algú té una “llengua de serp” o una “llengua viperina” estem afirmant que el seu parlar és manipulador, malintencionat i mentider. Quan aquest discurs esdevé insultant i agressiu diem que aquesta persona “vomita verí”. Es tracta, evidentment, d’un llenguatge simbòlic i relacionat amb la serp, però altament expressiu.

La festa d’avui, la Immaculada Concepció de Maria, celebra que Maria no tenia “llengua de serp”, que mai de la vida no va “vomitar verí”. Celebrem que la malícia, la mentida, l’engany, mai van formar part del seu llenguatge ni es van covar dins el seu cor. La nostra experiència humana i el nostre raciocini ens poden fer qüestionar aquestes afirmacions marianes, però si som capaços de creure, amb els ulls clucs, que una serp va parlar amb els humans i va enredar la troca d’aquesta manera ¿per què no ens creiem que Maria va néixer immaculada i sense pecat? Per què el nostre racionalisme és tan selectiu i primmirat amb segons quines coses, i tan badoc i infantil en altres?

Maria concebuda sense pecat, Maria embarassada per obra de l’Esperit Sant, Maria assumpta al cel. No es tracta de pietismes que el creient actual ha de relativitzar amb un cert aire de suficiència. Tampoc són descripcions acuradíssimes de fets cronològics. Es tracta de venerar a Maria com una dona plena de Déu, com una dona “plena de gràcia”, abans de nèixer, quan visqué, i després de morir, “perquè a Déu res no li és impossible”.