Un taxista amic ens porta directament a la Vall dels Reis. L’entrada normal al recinte –caríssima- només et permet entrar a tres de les seixanta-dues tombes, amb la mala sort que algunes de les més importants estan tancades segons la rotació que es fa. L’accés a la tomba “estrella”, la de Tutankhamon, necessita una entrada a part que és una autèntica clatellada. Nosaltres visitem la tomba de Tutmosis III (la nº 34), la de Horemheb (la nº 57) i la de Tausert-Sethnakht (la nº 14). L’anècdota és que dos dels guardians de les tres tombes, al veure la nostra llarga barba ens han dit el mateix: Ali Babà!
Prescindim de visitar la Vall de les Reines i anem a la Vall dels Nobles on també accedim a tres tombes: la d’Userhet (la nº 56), la del superintendent dels graners faraònics Khaemhet (la nº 57) i la del governador Ramose (la nº 55). En aquesta última ens ha cridat l’atenció la pintura encara colorada d’unes planyideres plorant el difunt, on fins i tot apareix una nena petita i despullada que plora.
De bon matí reivindicavem, per fer justícia, de visitar les tombes dels artesans, els constructors de les tombes dels nobles, dels reis i de les reines. Però acabada la visita de les tombes del nobles no podem dir fava i optem, resignats, per descansar en una “fonda” que hi ha davant el temple de Medinet Habu.
Davant nostre passa una furgoneta amb un altaveu al damunt. Estan anunciant per tota la zona que hi ha un difunt. Tornant a casa, passem pel mig del poble i ens anem creuant amb moltes dones, de totes les edats i vestides de negre, que van en una mateixa direcció. Intuïm que van a la casa del difunt. Cotxes i furgonetes plenes d’homes segueixen el mateix camí. L’escena de les planyideres pintades en la tomba de Ramose es repeteix ara als nostres ulls constatant com, especialment per les dones, acompanyar el difunt continua esssent un ritual.
Prescindim de visitar la Vall de les Reines i anem a la Vall dels Nobles on també accedim a tres tombes: la d’Userhet (la nº 56), la del superintendent dels graners faraònics Khaemhet (la nº 57) i la del governador Ramose (la nº 55). En aquesta última ens ha cridat l’atenció la pintura encara colorada d’unes planyideres plorant el difunt, on fins i tot apareix una nena petita i despullada que plora.
De bon matí reivindicavem, per fer justícia, de visitar les tombes dels artesans, els constructors de les tombes dels nobles, dels reis i de les reines. Però acabada la visita de les tombes del nobles no podem dir fava i optem, resignats, per descansar en una “fonda” que hi ha davant el temple de Medinet Habu.
Davant nostre passa una furgoneta amb un altaveu al damunt. Estan anunciant per tota la zona que hi ha un difunt. Tornant a casa, passem pel mig del poble i ens anem creuant amb moltes dones, de totes les edats i vestides de negre, que van en una mateixa direcció. Intuïm que van a la casa del difunt. Cotxes i furgonetes plenes d’homes segueixen el mateix camí. L’escena de les planyideres pintades en la tomba de Ramose es repeteix ara als nostres ulls constatant com, especialment per les dones, acompanyar el difunt continua esssent un ritual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada