De riba a riba (Per les ribes del Nil 16)

Ens aixequem a les cinc del matí. Encara fosqueja. A tres quarts de sis som al moll de la riba occidental. Des de la nostra arribada la tarda anterior, serà la cinquena vegada que creuarem el Nil de riba a riba, des del moll que hi ha als peus del temple de Luxor fins al seu bell davant, on els turistes agafen els autocars per anar a la Vall dels Reis. És un servei fluvial actiu les vint i quatre hores del dia pel mòdic preu d’una lliura egípcia –això als autòctons-.

Es tracta d’embarcacions –totes iguales- d’uns vuit metres de proa a popa i d’uns tres metres de babord a estribord. Un petit motor amb el timó inclòs les mena. Un cobert metàl.lic on fàcilment et dónes un cop de cap a l’entrar et protegeix del sol. El més suggerent, però, són els seus noms. Nosaltres agafem habitualment la Happy Nile, la Mubarak i l’Omar Shariff.

Aquesta vegada la barca ens portarà una mica més al nord, al temple de Karnak. A les sis del matí pugem els graons del moll que ens menen al seu davant. Una bella manera d’accedir al recinte, mentre es feia de dia de la barca estant. Un passeig deliciós.

El temple d’Ammon és monumental, solemníssim, imponent, majestuós. Estem dues hores i mitja per visitar-lo. Hem descobert les inscripcions dels faraons Setí I i Ramsès II gravades en els murs exteriors de l’hipòstil – la sala columnada- que evoquen les victòries sobre els pobles de la Palestina i Líbia. Els soldats semites són fàcilment identificables per la seva llarga barba.

Riccardo ens explica la recent descoberta que s’ha fet al temple d’Ammon i que els obrers encara estan cobrint. Excavant sota l’obelisc d'Hatchepsut s’han descobert dues estàtues d’antics faraons emplaçades allí intencionadament. Aquesta curiosa i curosa ubicació de les estàtues requalifica el sentit dels obeliscs que esdevenen la visibilització d’un solemne raig de sol que uneix la dinastia faraònica amb el déu solar.

Després d’un petit descans continuem visitant detalladament els altres temples fins a dos quarts d’onze del matí. La visita ha durat quatre hores i mitja que hem aguantat prou bé per haver matinat tant. Tornem a casa de Farrash, després de dinar un falafel, de caminar fins al temple de Luxor, d’agafar allí la barca fins l’altra riba, i de prendre un taxi col.lectiu. Una becaina, una dutxa i un te ens reanimen per fer la visita de la tarda.