Divertint-se a costa meva (Diumenge 22)

“Passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi.” Gosem dir que aquesta confessió del profeta Jeremies a la primera lectura és el pitjor que li pot passar socialment a una persona. Que es riguin d’un i juguin amb ell significa que se li ha perdut el respecte i la consideració. La raó d’aquest desdeny, com declara el mateix Jeremies, és el seu ofici de profeta, que és el fruit d’una seducció divina que l’ha omplert de goig interior, però que té la contrapartida del rebuig exterior. La lluita personal entre la vivència de fe, que és positiva, i les topades amb l’entorn, que fan mal al cor, el profeta ho expressa amb dramatisme:  “Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més.”

Sant Pau convidava als cristians de Roma a prendre les degudes distàncies amb la realitat que ens envolta per mantenir íntegra la fe: “No us emmotlleu al món present; transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses.” Les paraules de Pau són molt entenedores, però portar-les a la pràctica implica la mateixa lluita interior que mencionàvem amb Jeremies. No és fàcil mantenir l’equilibri. Aquí és on entra el discerniment que cal fer periòdicament sobre si el nostre estil de vida s’ajusta suficientment a les nostres opcions de fe. Els fruits d’aquest discerniment els assenyalava l’apòstol i no són poca cosa: “Perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu.”

L’evangeli de sant Mateu explicava l’episodi de Jesús anunciant als deixebles el rebuig social que patirà i que implicarà la seva mort. Una mala notícia que no deixa d’anunciar un bon final: la seva resurrecció. Pere, posant de manifest la seva reverència per Jesús però també l’anhel humà d’èxits i triomfs socials, contradiu el Mestre: “De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!” La resposta de Jesús és tallant i expressiva. El seu missatge al respecte és definitiu: negar-se un mateix, prendre la creu i acompanyar-lo. També afegeix en forma de pregunta: “Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida?” Quantes energies els creients arribem a malmetre  per guanyar reconeixements, aplaudiments i prestigis, ni que siguin per causa del Regne de Déu i el seu servei a l’Església! Sabem que caldria reconduir aquestes energies a cercar primer el reconeixement diví, però també sabem que segurament ens passaria el mateix que al profeta Jeremies i al mateix Jesús: el desdeny o rebuig dels altres. Això no ens fa tanta gràcia, per molt creients i devots que siguem.

Com un clau en un indret segur (Diumenge 21)

“El fixaré com un clau en un indret segur.” Així parlava Iahvè per boca del profeta Isaïes en la primera lectura. Fixar una persona com un clau i fer-ho en un indret segur implica solidesa i perdurabilitat. El relat feia referència a Eljaquim, el substitut de Sobnà com a majordom del palau reial, l’equivalent a un primer ministre actual. El profeta denunciava públicament Sobnà per la seva mala gestió i abús de poder. També anunciava el seu enderrocament i el nom del seu successor, a qui Déu posarà “a l'espatlla la clau del palau de David.” El relat d’Isaïes explicava un canvi de majordom del palau reial, però la tradició jueva ho interpreta com l’anunci del futur Messies, que actuarà de manera plenipotènciària en nom de Déu: “Quan ell haurà obert, ningú no tancarà, i quan haurà tancat, ningú no podrà obrir.”

Sant Pau escrivia als cristians de Roma ple d’admiració per la transcendència divina i pels seus designis inabastables: “Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l'ha assessorat com a conseller?” Ho proclamava l’apòstol junt amb altres interrogants. Però l’admiració va acompanyada d’una resposta clara i contundent: “Tot ve d'ell, passa per ell i s'encamina cap a ell,” que remata amb un “Amén” final.

L’evangeli de sant Mateu explicava l’episodi de Jesús que interrogava els seus deixebles sobre la percepció popular de la seva persona: “Què diu la gent del Fill de l'home? Qui diuen que és?” Les respostes són positives, considerant-lo un enviat de Déu. Però Jesús afina més i pregunta directament als deixebles la seva opinió personal. Un inspirat Pere li respon: “Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.” Una resposta tan afinada provoca el reconeixement de Jesús i l’anunci de Pere com el majordom de l’Església. Jesús ho proclama amb paraules semblants a les del profeta d’Isaïes amb Eljaquim com a majordom del palau reial: “Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.” La lliçó personal que podem extreure és que com més inspirada sigui la nostra confessió de fe sobre Jesús, més gran serà el seu reconeixement i la seva proximitat. Però a l’inrevés la cosa no funciona i ens quedem sempre esperant sense resultats. Una estrofa del salm ens indicava l’actitud a tenir: “El Senyor és excels, però es mira els humils, mentre que els altius, els esguarda de lluny.”

Maria coronada al cel (Assumpció de la Verge Maria 2026)

“El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s'obrí.” Adonem-nos que la frase del llibre de l’Apocalipsi parla del temple celestial. Per tant, hem de mirar cap amunt. La imatge que descriu és inaudita des de la comprensió del temple terrenal: el santuari, el lloc més sant del temple, s’obre i s’aprecia quelcom impensable, que és contemplar l’arca de l’aliança, el lloc més amagat i íntim de la presència divina. Però al cel sí que té sentit que sigui així. Amb aquesta visió del santuari celestial hi ha una altra escena en paral·lel: una dona vestida de sol (també inaudit), coronada amb dotze estrelles i amb dolors de part, això darrer més terrenal que celestial. Una tercera escena celestial és l’aparició d’un gran drac rogenc que provoca malvestats celestials fent caure estrelles del seu lloc i volent devorar el fill d’aquesta dona embolcallada pel sol. Però de cop, l’escena esdevé terrenal: el part de la dona és a la terra i el fill que neix és finalment endut  al setial diví. Per això se sent un crit celestial de victòria que proclama: “Ara és l'hora de la victòria del nostre Déu, l'hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.” Aquest Messies celestial que tot ho governa és Jesús ressuscitat i entronitzat a les altures, i la tradició cristiana veu sobretot a Maria com aquesta dona resplendent i coronada que ha donat a llum un fill, però també a l’Església terrenal i celestial que ha engendrat la fe en Jesucrist.

Sant Pau, amb un llenguatge que comprenem millor, escrivia això als cristians de la metròpoli marinera de Corint: “Tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon.” L’apòstol ho escrivia als nous batejats. Els explicava el tema no gens fàcil de la resurrecció dels morts. La frase és òptima per explicar l’assumpció de Maria al cel: si segons Pau, tots viuran gràcies a Crist un cop morts, Maria també! A ella li correspon fer-ho immediatament després de la seva mort, com el seu Fill, per mostrar la dignitat celestial que ella mereix.  

Per últim, l’evangeli de sant Lluc presentava una escena terrenal: Maria anava de trajecte a casa de la seva cosina Elisabeth i el seu marit Zacaries. Les dues dones estaven embarassades, Elisabet amb bona panxa i Maria només amb panxeta. La benvinguda exultant d’Elisabet provoca la resposta inspirada de Maria, que explica amb senzillesa el misteri de l’Encarnació que té lloc a través d’ella. Una tal grandesa assumida per Maria amb tant de rubor i reverència, mereix el que ella mateixa proclamava, que Déu “exalça els humils”. És a dir, la humil Maria és exalçada de manera sublim a les altures després de la seva mort, al costat del seu Fill. La seva dignitat celestial s’expressa a través de la seva coronació reial, com apreciem en tantes imatges trobades de la marededeu on apareix amb el fill en braços i coronada com a signe de la seva reialesa celestial. Així ho ha reconegut la tradició cristiana des dels seus inicis.

Maria és assumpta al cel. És el que celebrem avui. Ho podem explicar de manera resumida com el retrobament celestial de Maria ressuscitada amb el seu Fill ressuscitat. Això és el que tants pobles celebren avui en la seva festa major o com la festa litúrgica més popular del mes d’agost.