Fills i hereus per Maria (Solemnitat de Santa Maria 2023)

“Li posaren el nom de Jesús”. Així acabava el fragment de l’evangeli de Lluc: amb Maria i Josep complint les instruccions de l’àngel sobre el nom a posar a la criatura. El nom de Jesús, que literalment significa “Déu salva”, ho expressa tot. El nom i la circumcisió del nen esdevenen la presentació socioreligiosa de l’infant, talment com ho fa una parella cristiana quan bateja el seu fill i omple el full del registre baptismal amb els noms que s’han triat. De fet, el nom de Jesús compleix en la seva persona els continguts reals de salvació: ell és el Messies, l’enviat diví per salvar el poble d’Israel. Per aquesta raó Maria “conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. Maria meditava que l’admiració dels pastors, els seus anuncis emocionats i les reaccions meravellades de la gent confirmaven els anuncis secrets dels àngels: primer a ella que concebria un infant, i segon a Josep perquè tingués cura de la mare i fill.

La salvació divina concretada en Jesús consisteix en que nosaltres també esdevenim fill de Déu. Deixem de ser esclaus amb obligacions per esdevenir fills. Sant Pau ho concretava d’aquesta manera escrivint als Gàlates: “Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, perquè obtinguéssim la condició de fills”. Però Jesucrist no propicia que esdevinguem “fills de papà”, sinó fills que compleixen amb aquest compromís: respectant el pare, agraint la seva providència i actuant responsablement. Sant Pau ho expressava així: “Ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu”.

Si volem ser hereus de la salvació divina, en primer lloc hem d’assumir el que implica ser fills de Déu. En segon lloc, aquesta herència no és cap mèrit ni cap dret, sinó una gràcia. L’herència divina té una dimensió terrenal i una dimensió celestial: gaudim de herència terrenal amb els dons de l’Esperit rebuts des del baptisme i amb totes les possibilitats de desenvolupament que l’Església ens ofereix; l’herència celestial ens permetrà gaudir d’aquests regals terrenals de forma plena, talment com si es tractés d’un aperitiu que haurà precedit el plat principal que arribarà després. Aquest lligam terrenal i celestial l’expressava ja la primera lectura, quan Iahvè li diu a Moisès que la benedicció que els sacerdots realitzaran al poble d’Israel serà sempre un signe de la benedicció divina: “Així interposaran el meu nom a favor d’Israel i jo el beneiré”. Tots els gestos religiosos que realitzem en aquesta vida expressen una vitalitat que no s’acabarà i anuncien una futura plenitud al costat de Déu. Per aquesta raó, l’any nou que comencem és un any menys que resta per arribar a la plenitud.

Hem contemplat la seva glòria (Nadal de 2022)

“Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger, que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació”. Aquesta descripció tan poètica del profeta Isaïes fa ballar el cap a una garrotxina o garrotxí com vosaltres. Vivint a prop de les muntanyes com viviu diríeu que és impossible sentir cap remor de passes ni cap veu procedent de les muntanyes, a no ser que també hi estiguis trescant. Però el profeta Isaïes es refereix a les passes i a la veu d’un missatger celestial, que irromp solemnement a la terra per anunciar la vinguda del Messies, que és sinònim de pau, de bones noves i de salvació visible “d’un cap a l’altre de la terra.”

Però el salm responsorial donava un pas més i convertia l’anunci d’Isaïes en una realitat visible. Per això proclamava: “Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra la salvació del nostre Déu”. Això és el que els cristians d’arreu del món celebrem avui  amb el naixement de Jesús: que contemplem la salvació divina en forma d’infant.

Un missatge molt semblant ens donava la carta als Hebreus: “Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però ara ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill”.  Amb el naixement de Jesús celebrem que “ara” Déu “ens ha parlat a nosaltres” en forma d’infant. Com també explicava la carta als Hebreus, es tracta del qui “és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser”.

Quin misteri tan gran que celebrem avui! L’encarnació de Déu explicada a través d’un pessebre! Un misteri que l’evangeli de sant Joan proclamava amb solemnitat contemplativa: amb un discurs al voltant de la Paraula divina, que “és va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare”.

Les grandeses divines avui esdevenen pròximes en forma d’infant. Amb Jesús infant, els cels i la terra fan un pas important d’acostament; amb Jesús adult, aprenem a viure la vida amb sentit i amb fe; amb Jesús ressuscitat, se’ns obre un camí segur d’accés al cel si ens atrevim a seguir-lo.

Perquè si Déu s’ha fet humà per viure la nostra vida significa que la nostra vida val la pena, i que mereix ser viscuda. Per aquesta raó Nadal ens renova cada any les ganes de viure amb sentit i amb fe. El Nadal s’ha convertit en el missatger perenne que anunciava el profeta Isaïes: amb la gran remor de les seves passes i la seva forta veu, Nadal anuncia cada any la pau divina, anuncia la bona nova del naixement de Jesús, anuncia la salvació d’un cap a l’altre de la terra. Celebrem-ho i gaudim-ho! Sant Nadal a tothom!

Déu executa els seus plans sense fer enrenou (Diumenge 4rt Advent)

“La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel”. Quan escoltem aquesta frase, l’associem instintivament amb Maria, i més quan som a les portes de celebrar el Nadal. Però la protagonista originària no és Maria sinó la dona del rei Acaz de Judà, contemporanis del profeta Isaïes. Envoltats d’enemics poderosos, el profeta anuncia que la dona del rei infantarà el qui alliberarà tot el poble d’Israel. El seu nom serà Emmanuel.

La tradició cristiana es farà seu el missatge del profeta Isaïes i l’interpretarà com un anunci del que succeirà segles després amb Maria. L’evangeli de Mateu que hem escoltat repetia les paraules d’Isaïes: “Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: “La verge tindrà un fill i li posarà Emmanuel, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres”. L’evangeli de Mateu també subratllava que Jesús és l’acompliment de les promeses messiàniques de l’Antic Testament: “Ell salvarà dels pecats el seu poble”. Ho anunciava l’àngel a Josep, declarant que el fill que concebrà Maria serà el Messies: sortit d’Israel per a redimir Israel, i de retruc, per redimir tots els pobles que creguin en ell. Josep, “que era un home bo”, també era sensible religiosament i participà d’aquest misteri diví. Confià en les paraules de l’àngel i confià en Maria. Per això, com subratllava també l’evangeli: “la prengué a casa com a esposa”.

Les meravelles divines passen sempre per l’acollida humana a través d’éssers receptius i creients com Maria i Josep: oberts al transcendent i oberts a una dimensió que ultrapassa augments inflació, pressupostos de l’estat i decisions del Tribunal Constitucional, finals de futbol mundial i campanyes de compres nadalenques. Malgrat el soroll del batibulls públics Déu sempre executa els seus plans sense fer enrenou: així ho va fer amb Maria i Josep, i així ho continua fent, a un altre nivell, amb nosaltres.

Sant Pau se sentí portaveu d’aquest tarannà discret de Déu que es manifestà en la figura humana de Jesús de Natzaret, l'Ungit de Déu: “Pau, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist”. Nosaltres, som hereus d’aquesta bona nova, i la continuem proclamant tants segles després. Seguim creient que Déu acompanya la història humana fins a la seva plenitud a través de Jesucrist.

EL MISTERI SECRET AMAGAT DESDE  TOTS EL SEGLES

Fa poc que es va fer memòria del centenari del naixement d’un gran director de cine italià, Pier Paolo Pasolini. Aquest home era ateu i comunista, tot i que va ser després expulsat del partit, té grans pel·lícules, algunes una mica dures i difícils, però el papa Benet XVI diu que una de les seves pel·lícules és de les millors que s’han fet mai sobre Jesús: “L’evangeli segons sant Mateu”. És una obra molt austera que va seguint, fil per randa, gairebé tot l’evangeli de sant Mateu. Crida l’atenció que  un home que es declarava ateu hagi fet una de les pel·lícules més ben fetes sobre Jesús.

Quan va sortir, l’any 1965, va haver-hi un capellà, Mossèn Dalmau, que va escriure a la revista Serra d’Or un article sobre aquesta pel·lícula, i deia així: “Jo no sé massa de cine, algunes coses diria de la pel·lícula, però sense saber-ne; el que agraeixo de Pasolini és que sempre que es parla entre ateus i creients, entre comunistes i catòlics, es parla sempre a nivell de qüestions socials o culturals. Això està bé, però mai es toca el tema clau, el de la fe, del que significa creure en Jesús". Amb aquesta pel·lícula Pasolini posa sobre la taula, des de la perspectiva no creient, una lectura de l’evangeli de sant Mateu, i s' ha d’agrair. Fins i tot actualment, quan es parla de l’Església, moltes vegades es parla de la seva acció social,  i cal reconèixer que, no podríem trobar cap associació mundial, en la història i en l’actualitat, que faci tant a favor de la gent necessitada, això és evident, i, per tant, això dona peu a un cert reconeixement. O també es pot parlar des d’un punt de vista cultural, hi ha grans personatges a l’Església que són grans referents de la cultura, tant a Europa com a fora, a Àfrica, Àsia, Amèrica...  per tant, es parla d’aquests personatges però no des de la perspectiva de la fe: què és el que motiva la seva vida. Quan parlem de l’Església en parlem com una ONG. Quan parlem de religió, parlem de "l’aspecte religiós" , com si poguéssim parlar de la fe com d' un aspecte més entre altres.  Però, el cor del cristianisme, de què hem de ser especialistes nosaltres, és Jesús. Fins quan parlem de Déu, hem de parlar del Déu en el que Jesús creia, del Déu que transparentava Jesús. Hem d’escoltar quina era la seva relació amb el Pare. Jesús és el nostre centre. "Qui em veu a mi veu al Pare".

Això és el que diu Pau a la carta dels Colossencs, de manera solemne. Diu: “Déu m'ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri secret, que d'ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant”. I quin és el secret pel qual van ser fetes totes les coses? “…que Crist, l'esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres”. Crist, que és l’esperança de la glòria futura, Crist que és la imatge de Déu, Crist que és Déu amb nosaltres, Crist en el qual habita la plenitud de la divinitat... estigui amb vosaltres, com a comunitat i com a persones concretes. I dirà sant Pau: “I aquí està tot el meu treball, que arribeu al ple desplegament de Crist en cadascú de nosaltres”. Aquesta és la vida del cristià.

Certament que l’Església fa grans obres culturals, fa grans obres socials, fa moltes coses, fins i tot religioses, però el nostre centre és Jesús i tota la resta s’entén als ulls de Jesús. Jesús amb mi, que es va desplegant i em va portant a la plena humanitat.

Per això la imatge de Marta i Maria és tan important per a nosaltres, perquè no es tracta del 50% de Marta o de Maria, no. El que està dient Jesús és que abans de fer res, abans de servir, fins i tot en els pobres, calla, seu-te i escolta, que no és simplement fer per fer... Escolta’m, això és el que vol, i per això dirà: “Maria ha escollit la millor part i no li serà presa”, perquè el creient és aquell que s’asseu com Maria als peus de Jesús, i l’escolta. I, quan l’ha escoltat, sabrà com servir-lo en els pobres, en el món, en la seva família, a tot arreu. Llavors ens adonarem, que allò que creiem tan important no ho és tant , i allò que no valoràvem sí que ho és, perquè moltes vegades la vida ens porta a fer coses que són urgents i perdem les importants. I Jesús ens ajuda a adonar-nos de quines són les importants, i no simplement com a mestre, sinó amb la força de Déu en nosaltres que ens porta a realitzar allò que Ell mateix ens inspira.

Homilia Diumenge XVI durant l’any
Fra Jacint Duran
17 de juliol de 2022