“Encès d'indignació, us mataré amb l'espasa.” Aquesta frase del llibre de l’Èxode ens permet alimentar el tòpic del Déu violent de l’Antic Testament sense preocupar-nos per entendre el seu context i el missatge. La frase era una amenaça pedagògica als israelites, aleshores mancats de lleis civils. Calia protegir les persones més desfavorides i els manaments divins assumien aquest paper. L’amenaça deia que no maltractem ni oprimim els immigrants, les viudes, els orfes i els pobres. En una paraula, que no ens aprofitem d’ells. Utilitzant un llenguatge metafòric popular (també violent), quants caps no rodarien si apliquéssim avui dia aquest manament diví. Les nostres societats i les lleis que ens governen intenten corregir com poden els desequilibris socials, però la lectura proclamava en boca de Déu el principi fonamental perquè governs i individus actuem sense hipocresies davant la persona desprotegida: “Si ell alçava a mi el seu clam, jo l'escoltaria, perquè soc compassiu.”
Sant Pau escrivia el següent als cristians de Tessalònica: “Des de la vostra ciutat, s'ha estès el ressò de la paraula del Senyor.” La frase ens ambienta en les beceroles de la predicació cristiana. L’apòstol lloava el testimoniatge estratègic dels tessalonicencs, que gràcies al seu port i la xarxa de camins, expandien en totes direccions la seva conversió a Jesucrist. Ho podríem assumir també a Igualada, que gaudim d’una bona xarxa de comunicacions i també de tradició religiosa, perquè la Paraula de Déu s’expandeixi en totes direccions mercès al nostre testimoniatge de vida cristiana.
L’evangeli de sant Mateu ambientava el debat de rabins i estudiosos de l'època sobre el valor dels manaments de la Torà. Aquest debat continua alimentant de manera decisiva la tradició jueva actual. L’evangeli explicava que Jesús és interrogat sobre quin manament és el més important. Jesús responia citant el Deuteronomi, que aleshores ja esdevenia la professió de fe de la tradició jueva, l’anomenat “Xemà”: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament.” Immediatament, per evitar que amb aquesta solemne declaració ens quedem bocabadats i passius mirant el cel, afegia un manament pràctic: “Estima els altres com a tu mateix.” Dient això, Jesús abraçava la seva tradició jueva. També l’actualitzava amb la proposta d'aquests dos principis com el fonament religiós de qualsevol persona creient i de qualsevol religió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada