“Amb ell a la dreta, mai no cauré”, era una de les frases del salm 16 que Pere, en els Fets dels Apòstols, posava en boca de Jesús per expressar la seva resurrecció. Altres versets del salm recollits en la lectura deien: “No abandonareu la meva vida enmig dels morts” i “M'ensenyareu el camí que duu a la vida”. Hem triat aquestes frases per imitar Pere, que llegia messiànicament el salm i l’encarnava en Jesús ressuscitat. Així mateix, nosaltres hem de rellegir el salm identificant-nos amb Jesús i posant la nostra condició creient a les mans divines: confiant que no caurem si Déu és al nostre costat, que la nostra vida superarà el pas de la mort, que el camí de la fe implica vida aquí i allí. Ho afirmava el salm responsorial: “Senyor, ningú com vós no em fa feliç.”
La Primera carta de sant Pere exhortava així als nous batejats: “vetlleu sobre la vostra conducta durant l'estada en aquest món”. La raó de l’exhortació l’explicava a continuació: “Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares”. La nova condició de batejats en Jesucrist havia de ser un canvi de vida complet. Avui dia ho apreciem en els adults que es bategen o que recuperen la fe perduda, que mancats d’una quotidianitat religiosa anterior, adopten religiositats que semblen exagerades als ulls dels altres. Però tots coincidim en el final de la carta: “Per això teniu posada en Déu la fe i l'esperança.”
L’evangeli de sant Lluc ens oferia el llarg episodi dels dos deixebles d’Emaús. En un primer moment no saben reconèixer el Ressuscitat que se’ls fa present enmig del seu desencís i que li comparteixen obertament. La resposta del vianant és clara: “No havia de patir tot això el Messies abans d'entrar en la seva glòria?” A més, talment com Pere llegia messiànicament el salm 16, ell fa el mateix: “els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.” Com a culminació, el vianant accepta la invitació de sojornar amb ells: “Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué”. Els dos deixebles d’Emaús caracteritzen l’experiència de qualsevol creient, que en primera instància, els maldecaps no ens permeten apreciar la proximitat del Ressuscitat. Però el coneixement i explicació de l’Escriptura, més el pa de l’eucaristia a què l’evangeli al·ludia implícitament, ens obre els ulls per reconèixer-lo, tot i ser quelcom fugisser. El missatge és clar: la Paraula de Déu i l'Eucaristia mantenen viva la fe en el Ressuscitat i això ho compartim amb la comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada