“No els defugis, que són germans teus”. Aquesta exhortació del profeta Isaïes es referia als qui passen fam, als pobres vagabunds, als mal vestits. L’argument per atendre aquestes persones empobrides era que es tracta de germans. El profeta afegia que atendre’ls tenia efectes personals immediats: llum interior i tancament de ferides. Quina proposta més accessible fa Isaïes! Sobretot quan els ànims s’ofusquen i quan les ferides del cor supuren. “Aquí em tens” serà la resposta directa de Déu si obrem amb rectitud i amb sensibilitat vers els altres, rematava el profeta. El salm ho corroborava en la resposta que hem compartit: “L'home just és llum que apunta en la fosca.”
Sant Pau continuava amb el discurs de la setmana passada als cristians de Corint: “no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l'eloqüència i de la saviesa”. L’apòstol argumentava que es presentà “feble, esporuguit i tremolós” perquè la resposta no fos fruit de la seva oratòria, sinó del “poder convincent de l'Esperit”. La raó d’actuar així és Jesús crucificat, com ell mateix declara: “Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu”.
L’evangeli de sant Mateu presentava el discurs de Jesús als seus deixebles dient-los, primer: “Vosaltres sou la sal de la terra”; i després: “Vosaltres sou la llum del món”. El missatge continua vigent per a nosaltres, que volem assumir amb responsabilitat el significat de les dues imatges: la sal com a metàfora de les realitats petites i quotidianes que donen gust a la vida; la llum com a metàfora d’irradiar una manera diferent de plantejar-se la vida. En suma, no es tracta de fer gran coses, que a la majoria ens costa molt, sinó de fer-ne moltes de petites, que sempre vagin sumant. No es tracta d’enlluernar els altres de manera fugaç, sinó de perseverar quotidianament amb el nostre testimoniatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada