La comunitat pregava Déu per ell (Solemnitat de Sant Pere i sant Pau)

“La comunitat pregava Déu per ell sense parar”. Ho explicava els Fets dels Apòstols respecte Pere, empresonat per Herodes després d’haver fet matar Jaume, el germà de Joan i primer apòstol martirizat. La persecució contra els seguidors de Jesús s’explicava a l’inici de la lectura: “Herodes detingué alguns de l'Església per fer-los mal”. És el mateix mal que fa pocs dies un extremista provocava en una església greco-ortodoxa de Damasc en plena celebració, assassinant una vintena de fidels i deixant-ne molts d’altres de ferits. Terrible! Però enmig de les dificultats, la comunitat persevera en la pregària pel germà empresonat i apareix la intervenció divina: un àngel allibera Pere de la presó, per sorpresa de tothom, inclòs el mateix apòstol, que exclamava: “Ara veig que el Senyor ha enviat de debò el seu àngel i m'ha alliberat”.

Sant Pau, escriu al seu col·laborador Timoteu compartint la mateixa experiència que Pere, que enmig de les dificultats la presència divina serà sempre efectiva: “Déu m'ha salvat de la gola del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial.” De fet, aquesta confiança en Déu a prova de bomba és la que diferència aquests referents de la fe com Pere i Pau, que avui commemorem, de la resta de creients. Com més confies, més suport diví, seria la conclusió. Fàcil de dir, però més complicat de portar-ho a terme.

L’evangeli de sant Mateu explicava l’episodi de la confessió de fe de Pere i la confirmació de Jesús que ell serà el referent principal de la seva Església. L’episodi té lloc al nord de la Galilea, a Cesarea de Felip, un indret  transfronterer que connectava amb Damasc i les rutes caravaneres d’orient i occident. La geografia de l’episodi no és anecdòtica ni accidental, sinó que anticipa la projecció vers orient i occident que Jesús és “el Messies, el Fill de Déu viu”. Així mateix, tindrà lloc la difusió organitzada de l’Església amb el referent de Pere i els altres apòstols. La confirmació de Jesús a Pere és a tall individual, però sempre ha estat assumida de manera sinodal, com s’ha posat de moda de dir avui en cercles eclesials, i que conté un encàrrec final: “tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel”. Lligar i deslligar, fer i desfer és una gran responsabilitat que empeny a anar més enllà de jugar tòpicament a bons i dolents. La responsabilitat petrina i eclesial és lligar tots els humans amb Déu a través de Jesucrist.