“El Senyor l'ha de menester”, era la resposta que havien de donar els deixebles de Jesús als amos d’un pollí fermat i que ningú no havia muntat mai. L’animal havia de servir perquè Jesús baixes triomfalment per la muntanya de les Oliveres aclamat com a Messies. Avui dia, un pollí seria un mitjà de locomoció ridícul per algú que és aclamat per les multituds, però no en aquells moment històric, i més si aquesta mena de recorregut estava anunciat pels profetes respecte el Messies.
Tanmateix, el pollí és indici d’un messianisme gens triomfal i molt sofert. Així ho proclamava també un profeta, Isaïes, en la primera lectura: “He parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades”.
Quan diem Messies ens referim al personatge triomfal de la tradició jueva enviat per Déu per transformar la realitat present i instaurar el regne de Déu. La tradició cristiana neix, precisament, de reconèixer Jesús com el Messies d’Israel i com el salvador de tots els pobles. Sant Pau explicava als cristians de Filips la raó del messianisme universal de Jesús: si ara el contemplaven gloriós era perquè tornava al lloc d’on havia sorgit, que eren les altures, i perquè entremig, havia baixat als abismes de la mort humana: “S'abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat”.
L’evangeli de sant Lluc que hem proclamat feia un recorregut per la passió de Jesús, que començava pel relat del sant sopar, la celebració de la Pasqua jueva amb els seus deixebles, i acabava amb l’enterrament de Jesús en un sepulcre. Entremig, s’esdevé un seguit d’episodis manipulats pels humans, però acompanyats silenciosament per la divinitat i viscuts per Jesús amb una dignitat encomiable i amb declaracions tan corprenedores com “Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan” i “T'ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”. Fins al seu darrer alè, Jesús és fidel al seu tarannà i al seu missatge messiànic. Tot el que ha de venir després, i que commemorarem aquests dies sants de Setmana Santa i Pasqua, ha de ser per bé de tothom que s’acosti a ell amb fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada