Fa mal estimar?

Acaba de sortir fa poc un llibre en què l’autora remarca una frase: “Estimar fa mal”. Aquesta és la tesi del llibre. Curiosament hi ha un altre llibre de fa més temps, que fins i tot és l’oficial que fan servir els mestres, si no he entès malament, que diu: “Estimar no fa mal”, o sigui, tot el contrari del que diu aquesta noia.

En el primer llibre aquesta noia explica tots els problemes que ha tingut de relació amb altres persones que ella estimava i que estima, i que no ha estat fàcil la relació, ha estat difícil. Cada vegada d'aquestes relacions en  surt amb una ferida.

En canvi, l’altre llibre, “Estimar no fa mal”, està fet per nois i joves de deu a dinou anys. És un llibre dirigit als joves, també als mestres i als pares, perquè mirin d’ajudar en situacions conflictives, quan veuen que aquella relació és violenta, o hi ha abusos, o no és el que hauria de ser. El llibre dona pautes als joves d’aquestes edats i als seus formadors per sortir d’aquests conflictes. Per tant, encara que el llibre es tituli així, de fet parteix de les dificultats d’estimar i intenta sanajar-les.

Podríem dir que la finalitat de la vida humana, l’assignatura que tenim més important a la nostra existència és aprendre a estimar, faci mal o no. Aquesta és la nostra finalitat. I podríem dir que un punt importantíssim de l’aprendre a estimar és que no aprendrem a estimar si no ens hem sentit estimats. Ens hem d’haver sentit estimats per poder estimar.

Com diu sant Joan de la Creu, “donde no hay amor pon amor y sacarás amor”. "El amor produce amor". Aquesta és l’actitud bàsica. No es transmet a través d’idees o de pensaments, l’amor s’aprèn rebent amor, estimant.

I aquesta és la gran notícia dels cristians que ens costa tant, almenys a mi, de mastegar i fer-nos-ho posar en el cor: que Déu ens estima. Aquesta és la veritat que hauria d’omplir el nostre cor i ser el motor profund per estimar. De fet, els textos del Nou Testament n’estan plens. L’Antic Testament també, però el Nou encara més. “Déu ha estimat tant el món que ha enviat el seu Fill, no per condemnar-lo sinó per salvar-lo”, de l’evangeli de sant Joan. Sant Pau diu: “Crist m’ha estimat tant que s’ha donat fins a la creu per mi”. És sentir aquest amor de Déu en Jesucrist per nosaltres. Això és de la carta als Gàlates. A la carta als Romans té un tros preciós, del capítol vuit, que diu: “Qui ens separarà de l’amor de Crist? Les tribulacions, les angoixes, els problemes, la nuesa, la fam? De tot això en sortim fàcilment amb l’ajuda d’Aquell que ens ha estimat. Ni la mort, ni la vida, ni el present, ni el futur, ni el que hi ha a dalt, ni el que hi ha a baix ens podrà separar mai de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist”. Sant Pau està dient una cosa que ell ha viscut. No és que la força de l’amor arregli els problemes de la vida sinó que dona força per afrontar-los, i per  fer el més important, estimar. Aquest és el missatge. I el que hem de posar en el nostre cor a través no només de pensaments, sinó sobretot de la pregària i d’estimar. Estimant aprenem a estimar.

Nosaltres podem estimar perquè Déu ens ha donat el seu Esperit Sant i ha vessat en els nostres cors el seu amor. Ens ha capacitat per estimar. Déu mateix encén la guspira mostrant-nos com estimar, però no simplement això, sinó que ens infon el seu Esperit i, infonent-nos el seu Esperit, infon la seva capacitat d’estimar.

Nosaltres podem salvar, ajudats per Déu, moltes situacions. “Donde no hay amor pon amor y sacarás amor”. I on hi ha amor, hi ha sentit de l’existència, la vida pren sentit. On hi ha amor val la pena viure. Certament Déu podria dir: “Estimar a mi m’ha fet mal”. Certament, el va portar a la creu. Quan parlem de l’amor no parlem de qualsevol cosa. Estem parlant de Déu mateix. I només coneix Déu, no el qui sap moltes coses, sinó el qui estima. Diu sant Joan: “Aquell que estima coneix Déu”. La font de l'amor és Déu, perquè Déu és amor.

Demanem al Senyor la capacitat de centrar-nos en el més important, la capacitat d’estimar. Tenim un exemple transparent, algú al qui seguir, que és Jesús, i obrir-nos al seu Esperit que cova en els nostres cors.

 

Homilia Diumenge XXXI durant l’any
Fra Jacint Duran
3 novembre 2024