“Us trauré el poder de beneir”. Aquesta era l’amenaça divina a la classe sacerdotal, pronunciada per boca del profeta Malaquies. Però l’amenaça divina continuava: “Jo faré que tot el poble perdi l'estima i el respecte que us tenia”. La raó de tot plegat la concretava el profeta: haver perdut també l’estima i el respecte per Iahvè. Adonem-nos que el càstig més gran que pot patir un sacerdot, tant antic com actual, és quedar-se sense poder beneir el poble, que és la seva principal funció, i, per rematar, que el poble al qual ha de servir li perdi l’estima, i el que és principal, el respecte. De fet, el profeta critica la classe sacerdotal per haver convertit el seu servei en un estatus, i quan succeeix això, es passa de servir a voler ser servit. Aleshores comencen els abusos de poder de tota mena, i aleshores s’entenen els recents informes del defensor del poble del govern espanyol sobre els abusos comesos per sacerdots i religiosos catòlics. Els fums sempre porten a creure que tenim el dret de sotmetre els altres, i això succeeix en tots els sentits i en tots els àmbits.
El salmista ho concretava de meravella quan expressava la veritable condició d’un creient, més confiada en Déu que en falses expectatives: “El meu cor no és ambiciós, Senyor, no són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses, o de coses massa altes per a mi”. Quanta pau interior no tindríem, com expressa el mateix salmista, si complíssim això!
Jesús, a l’evangeli, segueix la línia del profeta Malaquies, i posava en evidència els mestres de la Llei i els fariseus, acusant-los obertament: “En tot obren per fer-se veure de la gent”. Viure de cara a la galeria és el modus vivendi d’influencers i personatges famosos, obligats mantenir les quotes de seguidors i admiradors. Però en l’àmbit religiós o eclesial, podem caure, i de fet caiem, en els mateixos defectes, aspirant que la nostra diòcesi, el nostre orde religiós, el nostre convent, la nostra missa, els nostres discursos, les nostres activitats, siguin els més aplaudits. Jesús posa un correctiu determinant: “El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s'enaltirà serà humiliat, però tothom qui s'humiliarà serà enaltit”.
Sant Pau testimoniava amb gran naturalitat aquestes paraules de Jesús quan escrivia als cristians de Tessalònica. Els deia: “Entre vosaltres ens férem amables com les mares quan acaronen els seus fills. Us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides, de tant que us vau fer estimar”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada