“Recorda el Senyor, el teu Déu”. Ho repetia dues vegades Moisès, parlant al poble d’Israel en el llibre del Deuteronomi. La intenció del discurs era que el poble no oblidés els favors divins que havia experimentat durant els quaranta anys de trajecte pel desert, sobreposant-se a tota mena de dificultats. L’exhortació “Recorda el Senyor, el teu Déu”, segueix viva per a nosaltres, perquè no oblidem els favors divins que hem experimentat en les nostres vides enmig de les dificultats i els infortunis. Perquè recordar la companyia divina ens aporta resistència espiritual, psicològica i emocional quan els problemes ens ofeguen.
Sant Pau també fa un recordatori als cristians de Corint sobre les paraules i gestos de Jesús en el darrer sopar, on hi afegeix aquesta pregunta en forma de reflexió: “El calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist?” L’evocació del memorial del Senyor serveix a l’apòstol per donar un missatge de comunió als membres de la comunitat, que vivia una gran afluència de nouvinguts de procedències i tarannàs molt diferents. Per això conclou: “Per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos”. Aquest és el gran repte eclesial per a tots els temps: està molt bé ser molts i molt diferents, però formant un sol cos; amb moltíssims i diferenciadíssims membres, però sense perdre mai la comunió. Les nostres tendències i diferències eclesials, a voltes accentuadíssimes, mai ens han de fer perdre de vista que la comunió està pel damunt de tot.
Però el pa i el vi de l’eucaristia és moltíssim més que una tradició per aplegar els creients, que ja és quelcom important, sinó que esdevé una font de comunió directa amb Jesucrist ressuscitat. Així ho expressava l’evangeli de sant Joan, transmetent aquestes paraules de Jesús: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”. I aquesta comunió terrenal té les seves conseqüències en la vida futura: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia”.
El memorial del Senyor que avui commemorem amb la solemnitat de Corpus Christi, ens aporta aquest missatge eclesial: primer, de comunió interna i de comunió eterna amb Jesucrist; segon, de comunió entre tots els cristians de totes les tendències eclesials i confessions cristianes, fins i tot amb aquells amb els quals malauradament no compartim l’eucaristia; tercer, de recordar els beneficis que Déu ens ha fet en la nostra vida gràcies a Jesucrist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada