“Ningú no serà dolent ni farà mal”. Aquesta afirmació del profeta Isaïes, per bonica que sigui, i malgrat la proclamem com a paraula de Déu, és un impossible en el nostre món: sempre hi haurà algú dolent, amb nosaltres mateixos com a candidats; i sempre hi haurà qui faci el mal en major o menor mesura. També esdevé impossible en el nostre món que un llop convisqui amb un anyell sense cruspir-se’l, o que un lleó esdevingui vegetarià com un vedell. També és impossible en el nostre món que es faci justícia als desvalguts i que els pobres surtin guanyant, que es neutralitzi als violents i que s’eliminin els injustos. Però el profeta Isaïes no està parlant del món actual que trepitgem, sinó d’un nou món: tot el que explica es refereix al futur, quan brotarà un rebrot de la soca de Jesè, del qual nasqué el rei David i d’on sortirà el futur Messies, el qui alliberà Israel de les seves penes i instaurarà un nou món. Serà aleshores quan “ningú no serà dolent ni farà el mal”.
A l’evangeli de sant Mateu, que seguirem aquest nou any litúrgic, Joan Baptista materialitza segles després les paraules del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”». El Baptista anuncia la vinguda imminent del Messies que exigeix un canvi immediat de comportament. Uns reaccionen a les seves prèdiques i “confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà”. Altres, refiats de ser bons creients, són advertits amb severitat: “Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta?” Joan Baptista cerca la reacció dels seus oients i exhorta tothom a la conversió afirmant: “el Regne del cel és a prop”. És tan a prop que arribà en la persona de Jesús, el Crist. Primer arribà en forma humana i velada; en el futur arribarà de forma divina i plena.
Mentrestant no arriba, nosaltres assaborim el Jesús espiritual present en el nostre interior, sobretot en el dels més desfavorits, i en l’interior de les nostres comunitats. També experimentem el Jesús sagramental que assaborim de manera destacada en l’eucaristia i també en els altres sagraments. I sense oblidar mai el far de l’Escriptura, com ho expressava sant Pau escrivint als Romans: “Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança”. La "nostra esperança" remet a quan Jesucrist retorni gloriós: aleshores “ningú no serà dolent ni farà el mal”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada