dissabte, 7 de maig del 2022

La fe enmig d’empentes i rodolons (Diumenge 4 Pasqua)

Es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau”. Ho escoltàvem en els Fets dels Apòstols quan expliquen la gelosia que provocà l’arribada de Pau i Bernabé a Antioquia de Pisídia. La resposta valenta dels dos apòstols així com l’èxit de la seva predicació encengueren més els ànims i s’organitzà “una persecució contra Pau i Bernabé fins que els expulsaren del seu territori”. Les hostilitats religioses entre compatriotes van obrir les portes a nous creients no jueus: “els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant”. El missatge és ben alliçonador: malgrat es tanquin les portes de casa, s’obren les portes del veí.

L’Apocalipsi també exposava aquesta doble vessant conflictiva i joiosa que implica la difusió de la fe: el vident contempla “una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar”; però també li expliquen que es tracta dels “qui venen de la gran tribulació”, dels martiritzats per confessar el nom de Jesucrist. El seu destí final serà increïble: donar culte ininterromput a l’Anyell en les altures i gaudir de la benaurança de no plorar mai més, una imatge molt expressiva del que representa la vida eterna.

A l’evangeli de Joan, Jesús manifesta que “les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen”: és una imatge pastorívola bucòlica que Jesús arrodoneix amb la promesa de vida eterna. Les propostes de Jesús són atractives però la contrapartida la tenim en la repetició de la frase “arrencar de les mans” de Jesús i del Pare. Sempre hi ha llops interiors, llops propers i llops llunyans que procuren devorar la nostra fe.

En definitiva, viure la fe implica resistir les contrarietats que ens sobrevenen de l’entorn, fins i tot el més proper, que és el que fa més mal. Aquestes setmanes de Pasqua que celebrem la victòria del Ressuscitat han d’omplir-nos de vitalitat i de convicció interior per resistir les contrarietats de tota mena, sabent que la celebració de la Pentecosta ens donarà l’empenta final que sempre ens falta.