Avui, Divendres Sant, no calia matinar tant perquè el Sant Sepulcre romandrà tancat fins a les vuit del matí, quan s’obriran les portes per celebrar dalt el Calvari la commemoració de la mort del Senyor. Sortim a peu poc després de les set, sabent que arribarem uns deu minuts abans que obrin les portes.
El cel està clar i sense cap boirina, augurant un nou dia càlid. Ahir feia fresca en aquesta hora del matí, però avui només fa fresqueta. L’ambient convida a gaudir d’un plàcid Divendres Sant. Ens ho diem mentre baixem de Ras el Amud acompanyats del color verd ‒encara intens‒ de la muntanya de les Oliveres i del torrent de Cedró. Però enmig d’aquesta escena bucòlica albirem de lluny unes quantes ambulàncies als peus del carrer que ascendeix a la porta dels Lleons. Intuïm que hi ha hagut algun embolic com acostuma a passar els divendres del mes de Ramadà. Afortunadament ha succeït de bon matí i no quan la gent assisteix en massa a l’esplanada de les mesquites.
Els controls policials avui són més estrictes però passem entremig sense que ningú ens digui res. Quan encarem la pujada a la porta dels Lleons contemplem un escenari amb restes de batalla campal: rocs escampats al llarg del carrer que hauran servit de munició durant els enfrontaments. Els vianants passem entremig com si res no hagués passat.
Després de la tempesta ha tornat la calma de manera immediata en una jornada especial per la coincidència de tres celebracions religioses importants: un divendres de Ramadà, el sopar pasqual jueu que aquesta nit obrirà les festes de Pesah, i la celebració del Divendres Sant llatí (el proper divendres es celebrarà l’ortodox). És una diada amb molta efervescència on la vigilància per la ciutat vella és intensíssima. Un gran desplegament policial protegeix tota mena de pelegrins que es desplacen per la ciutat vella per resar en el seu lloc sant.
Després de la celebració al Sant Sepulcre, intensa i participadíssima, ens dirigim al convent de la Flagel·lació per iniciar la Via Crucis que avui es celebrarà al matí i no a la tarda com s’acostuma. Baixant pel carrer de la Via Dolorosa en direcció contraria, ens creuem amb una bellíssima multitud de cristians locals que fan la Via Crucis en direcció al Sant Sepulcre. Una tanca de protecció ens atura el pas. Al darrere hi ha una policia hebrea, joveneta i guarnida amb un parament militar complet, arma inclosa.
Restem un al costat de l’altre separats per la tanca, contemplant plegats la processó. Mirant-nos de reüll, i després directament, la policia ens pregunta: ‒«Ets sacerdot?» A la nostra resposta afirmativa exclama amb serietat: ‒«Què bonic!». Sorpresos per la naturalitat i l'expressivitat de la noia policia volem correspondre i li diem: ‒«Us desitjo que vosaltres també tingueu una bona festa de Pesah». Ens dona les gràcies en veu baixa, mentre ja podem continuar el nostre camí.
Retornem a casa en ple migdia, després d'una Via Crucis accelerada per la Via Dolorosa i una estona de descans i de pregària en el Sant Sepulcre. Caminem a quarts de dues de la tarda amb un bon sol pel tram final del barri àrab on ens allotgem. Un cotxe s’atura al nostre costat: el jove conductor toca el clàxon i amb la mà ens convida a pujar per portar-nos. Tanta amabilitat ens avergonyeix i optem per dir que no agraïdament amb el cap i els braços. No sabem si aquest jove àrab seria cristià o musulmà, però ha volgut ser delicat amb una persona gran i religiosa que camina pel carrer quan el sol pica més fort.
La noia hebrea policia i el jove àrab del cotxe han estat dos brevíssims e improvisats encontres que hem viscut amarats de respecte i de reconeixença per les diferents
tradicions religioses; tot plegat durant una intensíssima
jornada de divendres per a jueus, cristians i musulmans que celebràvem la nostra respectiva festa a Jerusalem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada