“Aquí em teniu” és la resposta immediata d’Abraham quan escolta el seu nom des de les altures. La primera vegada, és per obeir el que se li demana: sacrificar el seu fill. La segona vegada, és per desobeir el que se li havia demanat: aturar el sacrifici. El que, des d’una perspectiva humana, sembla que Déu jugui amb Abraham, des d’una perspectiva divina, es tracta d’un alliçonament, d’una prova, perquè el fidel, en aquest cas Abraham, comprengui que els sacrificis humans son rebutjats per Iahvè. Per això l’àngel atura Abraham i reconeix la seva reverència, però substitueix per un moltó la pràctica antiga d’oferir el propi fill en sacrifici a la divinitat. Abraham és posat a prova i és lloat per la seva obediència, però una obediència que no ha de ser cega, sinó atenta i reflexiva. Altrament, si Abraham hagués sacrificat el seu fill, s’hagués convertit en un radical, en un fonamentalista religiós. No fent-ho, ens va obrir el camí del diàleg receptiu i enraonat amb Déu.
Però sant Pau, contràriament, escrivint als cristians de Roma explica que Déu “va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer”. L’apòstol reinterpreta teològicament el relat del sacrifici d’Isaac i l’aplica a Jesucrist. Per això afirma que Déu oferí en sacrifici el seu Fill. El que, des d’una perspectiva humana esdevingué una mort ignominiosa i trista, des de la perspectiva divina esdevingué una mort intencionadament salvadora. La mort de Jesús entesa com un sacrifici voluntari de Jesús i volgut per Déu Pare, és una mort que ens allibera de condemnes. La raó definitiva és perquè després de la mort hi ha la resurrecció. Així ho concreta Pau: “va ressuscitar i està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres”.
De fet, la resurrecció és la clau de volta de la nostra fe. La mort de Jesús (diguem-li si volem, el sacrifici de Jesús), té valor perquè després hi ha resurrecció: per a ell en primer lloc, i després per a tots els qui creguin en ell. Sense l’apèndix de la resurrecció, la mort de Jesús hagués estat l’eliminació d’un religiós radical que s’enfrontà a les autoritats i provocà la seva immolació. Quan Pere, Jaume i Joan contemplen l’episodi de transfiguració de Jesús es pregunten: “què volia dir això de ressuscitar entre els morts”. Doncs la resposta a la seva pregunta és contemplar la persona de Jesús i els esdeveniments de la seva vida des de la perspectiva divina de la resurrecció. De retruc, també contemplarem els esdeveniments de la nostra vida des de la resurrecció, i capgirarem el sentit i la manera de veure la realitat, que quedarà transfigurada per una realitat transcendent que ho il·luminarà tot amb els seus raigs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada