“Això diu el Senyor: aquí teniu el meu estimat”. Ho diu el profeta Isaïes, posant en boca de Déu la presentació del seu servent, el seu enviat celestial, el seu messies. Es tracta d’algú que, trencant tota lògica humana, no exhibeix les seves qualitats en campanyes electorals, ni a través de les xarxes socials, ni fent publicitat en els mitjans de comunicació. El profeta explica que aquest enviat ple de poders i de facultats “no crida ni alça la veu, ni es fa sentir pels carrers”. També explica la seva delicadesa: “no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la”; uns trets que no impliquen feblesa de caràcter, sinó al contrari: “porta el dret amb fermesa”. La missió d’aquest messies celestial és ben clara: “ser aliança del poble, llum de les nacions, tornar la vista als cecs, treure de la presó els encadenats, alliberar del calabós els qui vivien a la fosca”. El programa d’aquest servent estimat de Iahvè supera, i de llarg, el programa que els partits polítics de casa nostra ens presentaran en breu, tractant els mateixos temes: fer aliances, ser llum pels altres països, com alliberar els empresonats.
Pels cristians, Jesús esdevé la concreció d’aquest programa que explica el profeta Isaïes, però sobretot esdevé el fill estimat en majúscula. Així ho proclamava la veu celestial en l’escena evangèlica del baptisme de Jesús: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”. Si durant el temps litúrgic de Nadal celebràvem que Jesús era el fill de Maria i de Josep, la celebració d’avui proclama que Jesús és el fill de Déu, ple de l’Esperit Sant. Els cels baixen a la terra damunt la figura de Jesús de Natzaret. El Pare i l’Esperit Sant acompanyen el Fill en aquesta escena on Jesús pren consciència de la seva persona i de la seva missió.
Els Fets dels Apòstols, en boca de Pere, expliquen amb simplicitat aquesta missió: “passà per tot arreu fent el bé i donant la salut”. No és tan fàcil com sembla passar per tot arreu fent el bé, i menys encara donar la salut a qui ho necessita. Nosaltres mateixos experimentem sovint que, volent fer el bé, provoquem el contrari, i volent donar la salut, ens falten mans per repartir-la, com succeeix amb les vacunes. Però Pere també subratllava que “Déu el va consagrar ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder”. De nou, es subratlla la seva grandesa amagada rere un tarannà humà gens ostentós, gens exhibicionista, gens presumit, perquè qui se sent estimat per Déu no necessita fer cap d’aquestes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada