diumenge, 3 de novembre de 2019

Disposats a fer el ridícul (Diumenge 31)


La primera lectura, del llibre de la Saviesa, és una perla de principi a fi. Es fa difícil seleccionar-ne una frase que ajudi a la nostra reflexió. De fet, la lectura convida més a la contemplació i a l'admiració que a la reflexió. Llegir-la de manera pausada estova el cor i eixampla l'esperit perquè mostra la grandesa de Déu: una grandesa que no és abassegadora ni prepotent, sinó pròxima i comprensiva amb la realitat humana, ambigua i trencadora de l'harmonia de la creació. Però és precisament la incondicionalitat de Déu, i no la por al càstig, el que desvetlla el penediment humà. Sentir-se indignament estimat per Déu trenca els nostres esquemes de fer mèrits, ens mou a reconèixer la nostra petitesa i a admirar la grandesa de Déu. Feliços els qui no s'avergonyeixen de sentir-se insignificants i pecadors, perquè tastaran l'amor diví!

Sant Pau, en la considerada carta més antiga de l'apòstol, s'adreça als cristians de Tessalònica "demanant que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana". També els desitja que "dugi a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira".  Li demanem a sant Pau que segueixi pregant des del cel, ara pels cristians catalans, perquè siguem dignes de la vocació cristiana, i perquè arribin a terme els bons propòsits i les obres que ens inspira la fe. Sant Pau també escriu als tessalonicencs que no perdin el seny, ni s'alarmin per falsos missatges sobre la fi dels temps. Un advertiment molt útil per a nosaltres en aquests inicis de campanya electoral, on no perdre el seny ni alarmar-se serà una bona eina per discernir el vot.

Zaqueu, el baixet, és el protagonista de l'evangeli. Quin ridícul no faria aquest home ric i conegut per tothom, fins i tot pel mateix Jesús, enfilant-se a un arbre com un vailet. L'evangeli subratlla que "la gent li privava la vista perquè era petit d'estatura". Pel que sembla, ser ric no li facilitava poder veure Jesús. El que ho possibilita és assumir la seva petitesa i espavilar-se a fer-se trobadís, encara que sigui fent el ridícul davant els altres. Però el ridícul de Zaqueu té la seva compensació: Jesús se li aproxima i s'autoconvida a casa seva. La reacció de Zaqueu és immediata: "baixà de pressa i el rebé tot content". Però a casa seva, continua la reacció: "Ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els que he defraudat, els restitueixo quatre vegades més". Zaqueu és un inconscient o un atrevit quan es disposa a fer el ridícul per veure Jesús. També és un exagerat repartint els seus béns per tenir Jesús assegut a taula amb ell. No sé si nosaltres hauríem de ser tan inconscients, o tan atrevits, o tan exagerats, però l'evangeli ens convida a identificar-nos amb Zaqueu.