Ahir dissabte, a Barcelona, el
dia s'aixecava rúfol, insinuant pluja. Així va ser. A mitja tarda, un cel encapotat
deixava caure una pluja fina, discreta, persistent, que ho banyava tot, inclosa
la bugada que, atrevidament, havíem estès a l'exterior. Però aquesta aigua que cau
del cel en forma de pluja, anteriorment hi ha pujat, evaporada de la terra. Sense
aquesta evaporació no es formarien els núvols, ni aquesta aigua tornaria a la
terra en forma de pluja, de neu, de boira o de rosada.
Aquest doble moviment: aigua que
ascendeix evaporada i que davalla en forma líquida, ens explica la correlació
entre l'ascensió de Jesucrist al cel (que celebrem avui) i la vinguda de
l'Esperit Sant (que celebrarem diumenge vinent). Tal i com l'evaporació és
imprescindible per gaudir de pluja benefactora, l'ascensió de Jesucrist és
imprescindible perquè davalli l'Esperit Sant benefactor. Així entendrem el
discurs de comiat de Jesús en l'evangeli de Joan, quan explica als deixebles
que convé que se'n vagi, perquè altrament el Defensor, l'Esperit Sant, no vindrà sobre ells.
Quan algú desapareix de
manera inesperada diem que "s'ha evaporat". Semblantment podem dir de
Jesucrist, "que s'evaporà", però no per desaparèixer, sinó per ascendir
ressuscitat al seu lloc d'origen, que és a la dreta del Pare. Des d'allí, triomfant
i victoriós, es farà present a través de l'Esperit Sant. El que Jesucrist
desplegà a la terra de manera personal i culminà al cel de manera personal, ara
en rebem els fruits de manera multipersonal i multiforme a través de l'Esperit Sant.
Ell es fa present en el testimoniatge dels creients i en els sagraments, que manifesten
la presència de Jesucrist en el món i en l'entorn eclesial.
Però si ens preguntem a quina
velocitat Jesucrist ascendí al cel, o quant va tardar per arribar a la dreta
del Pare, aleshores convertirem la seva ascensió en una caricatura. Perquè Jesucrist
enlairant-se a les altures és un "retrat teològic", és una "imatge
teològica" immillorable que expressa la grandesa de Jesucrist, que
expressa la seva divinitat, que expressa l'acompliment definitiu de la seva
obra salvadora.
Si l'aigua (evaporada o
líquida) és una garantia de vida, Jesucrist entronitzat al cel i l'Esperit Sant
davallant a la terra garanteixen una vida amb sentit, amb serenor, amb
profunditat, però sobretot amb esperança en un més enllà sense fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada