diumenge, 10 de desembre del 2017

Missatgers de bones noves (Diumenge 2 Advent)

"Consoleu, consoleu el meu poble. Parleu amorosament a Jerusalem". Quin bàlsam per les nostres oïdes, pel nostre cor, i pel nostre esperit són aquestes expressions del profeta Isaïes! Les hem escoltades en la primera lectura i els destinataris originals eren el poble d'Israel i Jerusalem en època de conflicte i de desànim general; però aquestes paraules segueixen essent actuals per altres pobles, per altres ciutats i vil·les que se senten col·lectivament humiliats i que els calen mots de consol i parles amoroses, no retrets i desqualificacions. 

Per això el profeta Isaïes insisteix en la necessitat d'un missatger de bones noves, quelcom imprescindible perquè les persones, els col·lectius i els pobles avancem animosament. Ens calen missatgers de bones noves, vinguin d'on vinguin, que neutralitzin els missatges de catàstrofes i de desastres, de divisions i de confrontacions, d'insults i de menyspreus. Tot això ho proclamen els missatgers de males noves que pretenen coartar i malmetre el diàleg, la convivència i el progrés de tots. El profeta Isaïes no era cap badoc, per això, conscient de les dificultats de proclamar bones noves, sovint diluïdes per l'agressivitat dialèctica de les males noves, encoratjava al seu missatger dient-li: "alça ben fort el teu crit, alça'l ben fort, no tinguis por". Se'ns acut que una manera de concretar això no és esperar cap líder carismàtic: és fer-ho de manera col·lectiva i pacífica, fins i tot fent un llarg viatge per fer-se escoltar arreu.

Perquè el temps d'Advent té la gran virtut d'eixamplar les perspectives humanes, d'animar-nos a creure en la utopia: "Aquí teniu el vostre Déu" proclamava el profeta Isaïes; "Esperem un cel nou i una terra nova on regnarà la justícia" declarava la 2a Carta de sant Pere. Tot això pot sonar a quimera, però als creients ens obre uns horitzons sense límits que ens fan perdre les pors a futurs millors elaborats amb consens, de manera pacífica i amb llibertat d'elecció.

L'evangeli proclamava a Joan Baptista com aquest missatger de bones noves anunciat pel profeta Isaïes. Els seus discursos crearen molta expectació, però també molt de rebuig, especialment de les classes dirigents. Però no va abaixar la veu ni tampoc va callar. Tampoc volgué assumir cap protagonisme: "Ve el qui és més poderós que jo. Ell us batejarà amb l'Esperit Sant". És aquest bateig en l'Esperit Sant el que ens aplega com a creients, el que ens fa forts com a individus però sobretot com a comunitat, el que ens encoratja a creure en aquest cel nou i aquesta terra nova que proclamen les Escriptures amb tanta convicció.