“Això és el pa que el
Senyor us dóna per aliment”. Aquesta és l’explicació sobre el mannà que
Moisès oferí al israelites. Es tracta de l’episodi més expressiu i meravellós de
la sol·licitud material de Jahvè pel poble d’Israel durant la travessa pel
desert.
Els espectadors de l’escena evangèlica de la multiplicació
dels pans i dels peixos, també impactats per la grandesa de l’esdeveniment,
segueixen a Jesús, suscitant un debat sobre els dos successos.
El mannà i la multiplicació són dos prodigis obrats per la
mà provident de Déu i desplegats per dos mediadors qualificadíssims. Moisès
aprofita per remarcar que el mannà és un regal diví. Jesús acusa els qui el
rodegen que van darrera seu per tenir l’estómac ple. Les seves mires són excessivament
immediates i els parla d’un aliment integral que enforteix no només el cos, sinó
també l’ànima i la ment. Es tracta del nodriment de la fe.
Evitem tòpics i aclarim que la fe no és cap mena de
pensament filosòfic o ideològic, ni una doctrina a defensar, ni una moral a
complir, ni unes pràctiques a executar, ni una gran organització a mantenir.
La fe és creure que per damunt nostre hi ha Déu, que ho ha
creat tot i que ho sosté tot misteriosament amb la seva providència. La fe és
tenir l’experiència existencial d’això i, posteriorment, edificar la pròpia
vida amb aquest realitat fonamental. Es tracta, primer, d’un do diví i,
després, d’una opció humana.
Aquesta fou la vivència col·lectiva del israelites que, per
mor de la misericòrdia divina, passaren de l’esclavitud d’Egipte a la
llibertat. La fe en Jahvè és la base de la religiositat jueva que ha cohesionat
i encoratjat el poble davant les múltiples contrarietats que han sofert durant
la història.
Per la tradició cristiana la fe té el plus determinant de
Jesús, presentat solemnement com el Fill. Per això l’evangeli ens diu que seguir-lo
i creure en ell és un nodriment complet i definitiu : “Jo sóc el pa que dóna la vida; els qui vénen a mi no passaran fam, els
qui creuen en mi no tindran mai set”.
No es tracta de desqualificar el mannà israelita sinó
d’expressar que Jesús és un mannà absolutament diví que envigoreix el cos, l’esperit
i l’intel·lecte. La fe en Jesús, creure en ell, propicia la compartició
d’aliments, ens orienta per la vida ajudant-nos a trobar-ne el sentit, ens
desvetlla una reflexió lúcida i assenyada, i ens permet albirar el més enllà de les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada