divendres, 24 de setembre de 2010

Imaginem... (Mare de Déu de la Mercè 2010)

Deixem volar, per un moment, la nostra imaginació religiosa, sovint reprimida i acomplexada per diversos condicionants... Imaginem que la visita del papa a Barcelona -el proper 7 de novembre- per consagrar el temple de la Sagrada Família, suscités una empenta religiosa i que, sota la protecció de la Sagrada Família (Josep, Maria i el nen) i amb el temple expiatori com a emblema, es creés un orde religiós dedicat a reconciliar parelles separades. I a més, imaginem-nos que fes una labor tan admirable que s’irradiés per tot el món i que, per rematar-ho, aquest orde religiós durés segles i segles.

Les nostres reaccions a aquest somni religiós poden anar des de l’aprovació entusiasta -passant per la indiferència i el recel- fins a la desqualificació. Quelcom semblant passaria l’any 1218 a Barcelona, quan un grup de ciutadans, devots de la mare de Déu i sensibles a la necessitat social del moment, crearen l’orde de la Mercè per redimir els captius dels sarraïns. El 10 d’agost d’aquell mateix any signaven la seva constitució a l’altar major de la catedral romànica de Barcelona. Les reaccions dels barcelonins suposem que també anirien de l’aprovació entusiasta -passant per la indiferència i el recel- fins a la desqualificació.

Aviat farà vuit segles d’aquests esdeveniments. L’orde de la Mercè i la seva tasca redemptora de captius, actualitzada en la presència en l’àmbit penitenciari, continua viva arreu del món gràcies a la bella inspiració de sant Pere Nolasc, possiblement barceloní d’origen. Es tracta d’un somni fet realitat a principis del segle XIII i que encara continua viu!

La nostra realitat barcelonina no és ni millor ni pitjor que aquella, i és també, apte per somniar, per deixar-se portar per l’impuls de la fe, que més que apagat està neutralitzat i reprimit. Si el deixem volar lliure i estem atents a les necessitat socials del moment, també serem capaços de crear nous projectes amarats de religiositat, que responguin a les necessitats físiques i espirituals del nostre moment històric.


Fent una metàfora de l’evangeli de les noces de Canà, es tracta de constatar que el vi millor estava guardat per ara, pel nostre avui. Si el vi anterior era bo, el que ara se’ns ofereix és encara millor, gràcies a la intervenció decidida de Jesús i a la intercessió delicada de Maria, que continuen actius i fent miracles des de la discreció i el silenci.