Translate

dissabte, 13 de juny del 2009

Sant Antoni de Pàdua 2009

Veient el sant Antoni de marbre que tenim al bosc, la meva cunyada es recordà d’una imatge del sant que tenien a casa seva, quan era petita, i que el seu germà utilitzava per fer-la obeir. Li deia que si no es portava bé la canviaria pel nen que el sant portava en braços.

Aquest joc infantil testimonia la presència natural i quotidiana en les llars que tenien les imatges d’aquest sant i les seves capelletes, com també d’altres sants. Aquesta tradició ha anat desapareixent no només per raó de la pèrdua de religiositat sinó també perquè l’espiritualitat catòlica, a partir del Concili Vaticà II, ha esdevingut més cristocèntrica i litúrgica.

El pobre Concili Vaticà II no té la culpa que simultàniament a les seves noves propostes la societat catalana hagi fet uns canvis tan radicals. No obstant, a favor d’ell hem de dir que avui dia hi ha molts més Nous Testaments i Bíblies en les llars cristianes que abans, quelcom que el mateix sant Antoni, el gran amant i predicador de la Paraula, aplaudiria. El Concili animà a recuperar el tresor de la tradició bíblica i en això estem. Potser més endavant ens dedicarem a recuperar el tresor de la tradició iconogràfica.