dissabte, 13 de juny del 2009

Sant Antoni de Pàdua 2009

Veient el sant Antoni de marbre que tenim al bosc, la meva cunyada es recordà d’una imatge del sant que tenien a casa seva, quan era petita, i que el seu germà utilitzava per fer-la obeir. Li deia que si no es portava bé la canviaria pel nen que el sant portava en braços.

Aquest joc infantil testimonia la presència natural i quotidiana en les llars que tenien les imatges d’aquest sant i les seves capelletes, com també d’altres sants. Aquesta tradició ha anat desapareixent no només per raó de la pèrdua de religiositat sinó també perquè l’espiritualitat catòlica, a partir del Concili Vaticà II, ha esdevingut més cristocèntrica i litúrgica.

El pobre Concili Vaticà II no té la culpa que simultàniament a les seves noves propostes la societat catalana hagi fet uns canvis tan radicals. No obstant, a favor d’ell hem de dir que avui dia hi ha molts més Nous Testaments i Bíblies en les llars cristianes que abans, quelcom que el mateix sant Antoni, el gran amant i predicador de la Paraula, aplaudiria. El Concili animà a recuperar el tresor de la tradició bíblica i en això estem. Potser més endavant ens dedicarem a recuperar el tresor de la tradició iconogràfica.