“Tots venen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor”. La frase sembla de l’evangeli, quan els mags adoren el nen Jesús a Betlem. Però prové del profeta Isaïes, quan en la primera lectura explicava la restauració de Jerusalem després de setanta anys de silenci després de la seva destrucció. La ciutat reprenia la seva vida amb joia, reedificant el temple i les muralles, per acollir tots els deportats de Babilònia i els altres exiliats. La ciutat recuperava la seva glòria perquè Déu tornava a ser el centre de la seva atenció, com indicava el profeta: “sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria”.
“Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge”, era la resposta del salm, referida a Jerusalem, com continuen fent avui dia jueus, cristians i musulmans. Però la resposta es refereix sobretot a la festa de l’Epifania, on l’homenatge és a l’Infant Jesús, que és la glòria directa de Déu que s’irradia a tots els humans que volen creure en ell.
La carta als Efesis explicava la raó d’aquest homenatge a Jesús: “tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa”. Aquesta és la grandesa de la irrupció de Jesús enmig d’Israel, que gràcies a ell, els cercles ètnics i religiosos del poble de Déu s’eixamplen enormement.
Aquest era també el missatge de l’evangeli de Mateu i l’escena dels mags d’Orient, que en cap moment es diu que siguin tres. Això ho explicaran els evangelis apòcrifs posant-los també un nom. La tradició els ha posat també color de pell, per expressar encara millor el sentit de retre homenatge a l’Infant i de lliurar-li or, encens i mirra, com a reconeixement de la seva reialesa. El color de pell dels tres reis significa la unió de tots els pobles en reconèixer Jesús com el Messies d’Israel i de tots els pobles, com l’enviat diví plenipotenciari que ens ensenyarà a caminar per la vida “com Déu mana”: oberts als anuncis divins com ho van fer els tres mags i no amb recances com ho va fer Herodes.
